No se’ls perdin

Com que ahir tor­nava a ser Sant Jordi (ja és ben curiós, aquest 2x1 d’aquest any), i com que el M’explico del pre­si­dent Puig­de­mont jo ja el tenia feia dies ;-), avui els vol­dria par­lar de dos lli­bres que, si no és pas que ja els tenen, no se’ls hau­rien de per­dre. L’un, perquè el trobo una història vital d’algú a qui han apli­cat un càstig inhumà, i no només a ell, sinó a tota la seva família. Els parlo, és clar, del de l’expre­si­dent del Barça San­dro Rosell, Una forta abraçada, d’edi­to­rial Rosa dels Vents. He vis­cut, perquè els conec, ni que sigui a distància i amb tot el res­pecte, el pati­ment seu, però sobre­tot el de la seva família. Com es tor­nen dos anys de presó pre­ven­tiva que aca­ben en res? D’on ve tanta cru­el­tat? No em creu­ria que a Rosell no li hagin cap­gi­rat la vida per sem­pre. “Els dos pit­jors anys de la meva vida”, escriu ell mateix en el pròleg. Val la pena. Es merei­xe­ria –ell i el capellà Pau­lino– que fos un èxit de ven­des. El segon, el lli­bre de @jor­di­Pu1g­nerO sobre la república digi­tal, El 5è Poder, d’edi­to­rial La Cam­pana. Em pen­sava que hi tro­ba­ria el típic lli­bre d’un con­se­ller pos­si­ble futur can­di­dat a la Gene­ra­li­tat. D’aquells de lle­gir en dia­go­nal. No. És un lli­bre que fa pen­sar i que plan­teja la gran pre­gunta: en aquest tsu­nami tec­nològic (hi ha un munt d’exem­ples que fan refle­xi­o­nar), quin paper hi vol jugar Cata­lu­nya? És un lli­bre perquè l’enten­guem tots, fins i tot els que som un pèl anal­fa­bets fun­ci­o­nals, i perquè ens ado­nem que, lluny d’un incon­ve­ni­ent, la tec­no­lo­gia és una opor­tu­ni­tat. “Si par­lem per What­sApp, tru­quem per Sig­nal, com­par­tim docu­ments per Drive, fem la decla­ració de renda amb la tau­leta, reser­vem res­tau­rant al mòbil, con­sul­tem el trànsit per Goo­gle Maps, com­prem a Ama­zon, fem reu­ni­ons per Jitsi, mirem Net­flix, ens allot­gem per Booking.... no hauríem de poder votar electrònica­ment de la manera més natu­ral del món?”, es pre­gunta el con­se­ller. Si fos així, la pandèmia no seria cap excusa i al País Basc no hau­rien dene­gat el dret al vot (quina vul­ne­ració de drets tan bèstia!) als posi­tius de Covid-19. És només un exem­ple de les mol­tes refle­xi­ons que s’hi fan. No se’l per­din. No se’ls per­din.