El fracàs escolar i el conseller que sent ploure

Tres de cada deu alumnes de sisè de primària, i que l'any que ve començaran a l'institut, ho faran sense tenir el nivell mínim en matèries tan importants com el català, el castellà, l'anglès i les matemàtiques. És el resultat de les proves de nivell que va fer públiques ahir el conseller d'Educació, Ernest Maragall, i que evidencien que la situació no ha millorat respecte de la de l'any passat. De les dades s'extreuen dues conclusions preocupants que haurien de fer reflexionar seriosament les autoritats per abordar el problema: el nivell socioeconòmic de les famílies condiciona el resultat acadèmic dels fills –com més baix és el nivell, pitjor és el resultat– i el fracàs escolar és més accentuat en l'escola pública que en la privada o la concertada.

Tots els intents de la conselleria i del mateix conseller Maragall per treure importància a la situació i atribuir-la a l'alt nivell d'exigència de la prova sonen a excusa per evitar fer front a un problema real que requereix solucions reals i urgents per dotar l'escola pública del nivell que necessita un país que pretén ser competitiu.

Maragall ha fracassat en el seu intent de situar l'escola pública d'aquest país en el lloc que es mereix i que ens permetria tenir una societat preparada per ser competitiva. La pèrdua progressiva de la qualitat en l'educació dels nostres fills és un mal que fa massa temps que ens afecta, i els qui haurien de trobar-hi remei es limiten només a administrar analgèsics.

Maragall ha optat per aplicar una política arriscada i s'ha posat en contra gairebé tota la comunitat educativa, amb la qual hauria d'estar analitzant els problemes de fons que fan que, un any més, el nivell dels alumnes que acaben sisè estigui molt per sota del que caldria.