Vacances

Parles amb l’un i amb l’altre i tothom et diu el mateix. A les portes de les vacances, tot són dubtes de si cancel·lar reserves i quedar-se a casa, si tirar pel dret, si conformar-se amb excursions de dia o fer turisme local... Les vacances més atípiques –des del març, tot és atípic en aquest 2020– arriben en un ambient enrarit, pel que hem viscut i, sobretot, pel que ha de venir.

Espanta la possibilitat de perdre la feina veient el nombre de negocis obligats a abaixar persianes, les cues d’aturats que no paren de créixer, els subsidis que no arriben, les necessitats bàsiques que queden sense cobrir. M’ho explicava una amiga amb una llarga experiència en l’àmbit del voluntariat social, que constata com canvia el perfil de les famílies que acudeixen als bancs d’aliments.

Espanta la crisi econòmica que veurem amb tota la cruesa aquesta tardor, ara que ja ens han dit que les ajudes que han de venir d’Europa es faran esperar i que no sabem encara a qui beneficiaran.

Espanta el demà, la incertesa contínua que governa les nostres vides, l’angoixa que fa emmalaltir. No m’atreveixo a dir que tot anirà bé, perquè molta gent s’ha quedat pel camí, però confio que ens en sortirem. No ens podem permetre perdre l’esperança ni deixar d’exigir, cada dia, la millor gestió d’aquesta atípica crisi.