Viure en llibertat

Gro­enlàndia no té data per al referèndum d’auto­de­ter­mi­nació, pen­sat per al 2021, coin­ci­dint amb el tri­cen­te­nari de la colo­nit­zació danesa. Els gro­en­lan­de­sos no cor­ren per dei­xar de pertànyer a Dina­marca, que els atorga diners i una mena de sobi­ra­nia com­par­tida. Així ho deta­lla una de les 73 històries cur­tes publi­ca­des a El Punt Avui i a l’Ara per Josep Lluís Alay, que Símbol Edi­tors com­pila a 5 con­ti­nents i una lli­ber­tat. Des que escri­via a la revista Altaïr, Alay és un his­to­ri­a­dor a tenir en òrbita. L’actual cap de l’ofi­cina de l’expre­si­dent Puig­de­mont, va viure a mig camí entre Bar­ce­lona i Lhasa alguns anys, i això l’ajuda a demos­trar que sap de què parla. La seva exper­tesa sobre l’Àsia és inne­ga­ble, i la denúncia de la repressió xinesa al Xin­ji­ang, a Hong Kong i al Tibet defi­neix com mira el món. Tot i que dedica la majo­ria d’arti­cles a l’Àsia, també fa incur­si­ons a l’Àrtic, una zona clau per a Pequín, la situ­ació dels indígenes i els can­vis en alguns països de l’Àfrica. El con­trol dels recur­sos natu­rals (l’Àsia té petroli, gas, urani, liti, ferro, coure, ter­res rares, etc.) i el dèficit de lli­ber­tats són els dos grans eixos d’aquesta lec­tura amena i ente­ne­dora, que fuig de la notícia imme­di­ata i s’enlaira com a relat impres­cin­di­ble sobre el dret d’auto­de­ter­mi­nació (Papua Occi­den­tal, República de Tuva, etc.) i que té pròleg d’Aamer Anwar. Un dels imper­di­bles de les vacan­ces. Bon estiu i fins aviat!