65

El 31 de juliol va fina­lit­zar la meva relació labo­ral amb Her­mes Comu­ni­ca­ci­ons, edi­tora d’aquest diari, havent-hi fet quasi tots els papers de l’auca des del 1979, quan el mala­gua­nyat Enric Marquès em va pro­po­sar que agafés la cor­res­pon­sa­lia de Lla­gos­tera. La meva vin­cu­lació con­trac­tual va començar el març de 1985 en assu­mir la dele­gació de la Selva marítima (en rea­li­tat, no vaig sig­nar con­tracte fins al juny de 1986, però ales­ho­res no era motiu de pre­o­cu­pació). El per­fil del cor­res­pon­sal d’El Punt era un patró que es repe­tia a cada poble i va ser la base de l’èxit de la sor­tida del diari, ja que bona part dels seus col·labo­ra­dors formàvem part activa dels tei­xits soci­als dels nos­tres muni­ci­pis. A més, hi havia una autèntica neces­si­tat d’infor­mació dife­rent de la que s’ofe­ria a la premsa local i cap dels dia­ris de Bar­ce­lona posava el focus en la rea­li­tat de les comar­ques. Aquells cor­res­pon­sals van ser la lla­vor d’El Punt: l’avui pro­pi­e­tari, Joan Vall Clara, era el cor­res­pon­sal de Calonge; el direc­tor Xavier Xirgo ho va ser de Cassà de la Selva; el vice­di­rec­tor Emili Gis­pert ho havia estat de Salt; el direc­tor adjunt Xevi Sala i l’exdi­rec­tor Enric Matar­ro­dona, de la Bis­bal. Altres cor­res­pon­sals recor­dats: a Pala­fru­gell, Santi Mas­sa­guer i Josep Bofill; a Tor­ro­e­lla, Josep Llo­ret; a Figue­res, Narcís Genís (que també s’ha jubi­lat al diari), i a Cam­pro­don, Esteve Pujol i Domènec Pairó, que van ser alcal­des per par­tits dife­rents. Pere Gar­riga, alcalde d’Arbúcies, era cor­res­pon­sal del seu poble; i Car­les Puig­de­mont, alcalde i pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, ho va ser d’Amer. La llista és molt llarga i em sap greu no poder-la ampliar. Vull afe­gir-hi dos cor­res­pon­sals de Cadaqués: el direc­tor dels Ser­veis Ter­ri­to­ri­als d’Inte­rior, Albert Ballesta, i el pro­pi­e­tari i cui­ner d’Es Grec, Cons­tantí Kontós.

Trenta-cinc anys de vida labo­ral en el diari és prou temps per conèixer-ne les entra­nyes que tam­poc reve­lem. S’ha fet bona feina i se’n podria fer de millor, però la crisi dels mit­jans de comu­ni­cació ve de lluny i cada vegada deixa menys marge de mani­o­bra. Arri­bats als 65, en el meu his­to­rial d’assa­la­riat hi ha dotze anys de banca i fei­nes pun­tu­als com a admi­nis­tra­tiu a l’Ajun­ta­ment de Cal­des, vigi­lant fores­tal, vere­ma­dor i aju­dant de bar­ber amb el pare. Amb la jubi­lació no s’acaba res. Con­ti­nuaré escri­vint la columna quin­ze­nal i col·labo­rant amb mit­jans locals que m’encan­ten.