La nostra Pilar

Tot s’esquinça, tot es trenca quan perdem un dels nostres estimats, oimés si és de cop i volta o en pocs dies durant els quals encara servàvem alguna esperança. És el que ha passat amb la nostra Pilar, esposa i companya de Joan Ferrerós. En el cor del tràngol, no hi ha paraules que hi valguin, no hi ha res a fer i ja podem anar dient: la Pilar ja no hi és. Les paraules, en tot cas, només serveixen per fer saber el nostre dolor compartit i ben poca cosa més. Perquè no hi ha cap mena de remei a la pèrdua, a l’absència per sempre, al dolor que provoca la cruel separació.

Quan l’amic Joan Ferrerós em va telefonar el dissabte 18 de juliol per dir-me que la Pili (per a ell i per a la Carla era sempre “la Pili”) estava sedada esperant l’hora, en la veu li vaig endevinar el sofriment i el neguit. Érem a l’Empordà, tot seguia igual com si no passés absolutament res. Vaig mirar al meu voltant i vaig pensar que era absurd que un gos dormís tranquil·lament arran de la paret sota una morera o que el crepuscle dibuixés un teló meravellosament daurat, indiferent a tot dolor, a tot el que ens passava en aquell moment. La llum física de la Pilar s’havia apagat.

Però quan les llums s’apaguen, pot encendre’s una llàntia o un ciri, tal com s’encén la Llum de Vespres a l’hora de l’oració als monestirs quan mor el dia. Misteriosa Llum de Vespres que ens permet reflexionar sobre la vida i la memòria, abans que caiguin les tenebres de la nit sobre el món.

Els vells grecs, que han significat la moral i el fonament estètic de la nostra cultura, demanaven als déus tres dons: serenitat, coratge i saviesa. Serenitat per acceptar les coses que no es poden canviar, coratge per canviar les que sí que es poden canviar i saviesa per diferenciar-les. El dolor d’avui forma part de l’alegria d’ahir, i aquest és el tracte de la vida: cruel i tràgic peatge que hem de pagar tots els que estimàvem la Pilar. L’estimàvem, però era ella sobretot qui es feia estimar, quedà palès en l’acte a Santa Llúcia de Tonyà, on familiars i amics li vam dir adeu de la manera més senzilla però també més entranyable.

Al cementiri protestant de l’illa de Capri hi ha una sepultura amb aquesta cita en anglès de Giuseppe Mazzini: “There is no death in this world, only forgetfullnes.” No existeix la mort en aquest món, sinó només l’oblit. I per això recordarem per sempre la nostra Pilar.