Créixer o esbatussar-se

Si l’inde­pen­den­tisme volgués créixer, és a dir, incor­po­rar a les seves files per­so­nes que fins ara eren votants o sim­pa­tit­zants d’opci­ons no inde­pen­den­tis­tes, apro­fi­ta­ria la crisi de la monar­quia espa­nyola per denun­ciar la podri­dura de les ins­ti­tu­ci­ons esta­tals i, paral·lela­ment, car­re­ga­ria con­tra un Par­tit Soci­a­lista que es rei­vin­dica repu­blicà quan li convé però actua com el més inte­grista dels reia­lis­tes, empa­rant la fugida d’un cap d’estat sos­pitós de cor­rup­te­les gravíssi­mes. Per con­tra, si el que vol és esba­tus­sar-se pel mateix tros de pastís elec­to­ral, posa­ria l’atenció en un debat estèril sobre els fun­ci­o­na­ris i el pre­si­dent del Par­la­ment de Cata­lu­nya, degra­dant la imatge de les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes. Si l’inde­pen­den­tisme volgués engran­dir-se, apro­fi­ta­ria els incom­pli­ments del govern espa­nyol pel que fa a la taula de diàleg i faria notar als votants del PSC i d’En Comú Podem que el pro­gres­sisme espa­nyol no està a l’altura de les expec­ta­ti­ves que havien gene­rat res­pecte a la qüestió cata­lana, quan es pre­sen­ta­ven com els garants de la concòrdia con­tra un PP habi­tu­al­ment intran­si­gent. En canvi, si la intenció és la d’esde­ve­nir minúscul i mal­ca­rat, cen­tra­ria totes les seves for­ces a ape­dre­gar els inde­pen­den­tis­tes que han fet pos­si­ble aquesta opor­tu­ni­tat, qua­li­fi­cant-los d’inge­nus o, encara pit­jor, de venuts i traïdors. L’inde­pen­den­tisme, doncs, pot mirar cap enfora amb la intenció de seduir aquells con­ciu­ta­dans nos­tres que encara no estan prou engres­cats o bé pot mirar cap endins, en una lamen­ta­ble bata­lla cam­pal per ser el campió dels per­de­dors.