Tan a prop i tan lluny

Si a qual­se­vol indret de les espa­nyes hi hagués hagut vint-i-cinc morts en unes inun­da­ci­ons, com ha pas­sat a la Pro­vença, no dic pas que TV3 hagués obert els seus tele­notícies amb aquesta infor­mació, però quasi. El mateix val per a la majo­ria de dia­ris del país. Les malau­ra­des notícies que arri­ben, però, des del país veí, només han meres­cut un trac­ta­ment més que dis­cret a la tele­visió pública cata­lana i a la premsa en gene­ral. De fet, sor­pre­nent­ment, els grans dia­ris fran­ce­sos tam­poc no ho han des­ta­cat gaire en les seves por­ta­des, però el trac­ta­ment que la premsa cen­tra­lista de París fa de les «seves províncies» merei­xe­ria ser motiu gai­rebé de tesi. Dra­guin­han, un dels pobles on les inun­da­ci­ons han dei­xat més vícti­mes, és a uns cinc-cents quilòmetres de Girona, molt més a prop, natu­ral­ment, que Bil­bao i que qual­se­vol capi­tal anda­lusa. Tan a prop i, malau­ra­da­ment, tan lluny.