Regeneració de platges

Els alcal­des del Baix Maresme recla­men a l'Estat solu­ci­ons defi­ni­ti­ves perquè les plat­ges dei­xin de ser vul­ne­ra­bles als tem­po­rals, la qual cosa és un dis­ba­rat, propi de la seva ignorància supina. No volen una rege­ne­ració de la sorra a través d'una draga, en creure que aquesta mesura és «llançar els diners».

La gent gran recorda per­fec­ta­ment que els efec­tes dels tem­po­rals, abans de la cons­trucció del port d'Arenys, eren d'anada i tor­nada. Durant un tem­po­ral l'aigua s'enduia la sorra, cre­ant petits llacs a la platja, algu­nes vega­des amb pei­xos. Però una vegada amai­nat el tem­po­ral, el mateix cor­rent de l'aigua tor­nava la sorra, com­ple­ta­ment rege­ne­rada de forma natu­ral, man­te­nint les plat­ges esta­bles. En aques­tes ana­des i tor­na­des de la platja, no es retor­nava mai la mateixa sorra sinó la que cir­cu­lava de lle­vant a ponent. La sorra de la platja fun­ci­ona igual que un riu, així la sorra de Premià era la que anys enrere estava a Mataró.

L'única solució natu­ral per esta­bi­lit­zar les plat­ges, con­sis­teix en la des­a­pa­rició dels ports espor­tius. Els pro­pi­e­ta­ris d'amar­ra­dors als ports són els que hau­rien de pagar les des­pe­ses del tras­llat de la sorra sobrant de lle­vant a la des­a­pa­re­guda de ponent, mit­jançant la uti­lit­zació de vai­xells draga ade­quats, per asse­gu­rar una rege­ne­ració arti­fi­cial de les plat­ges. La cons­trucció de ports espor­tius és un delicte ecològic que atempta con­tra l'eco­sis­tema de les plat­ges. Suposa la des­trucció d'impor­tants espais del bé públic de les plat­ges, per con­ver­tir-los en espais per a per­so­nes adi­ne­ra­des que poden pagar les des­pe­ses d'un esport que no està a l'abast de mol­tes but­xa­ques. L'admi­nis­tració hau­ria de fixar unes taxes d'uti­lit­zació dels ports espor­tius a càrrec dels seus usu­a­ris, per fer com­plir el prin­cipi ecològic que el qui la fa, que pagui. Cal que els diners que es llen­cen per rege­ne­rar les plat­ges siguin els de qui les des­tru­ei­xen.

Al Baix Maresme s'ha comès un altre delicte ecològic que també afecta el man­te­ni­ment de les plat­ges. S'han cons­truït col·lec­tors d'aigües resi­du­als paral·lels al mar, que actuen com a bar­re­res, impe­dint que la sorra de les seves mun­ta­nyes ali­menti la de les plat­ges, quan aquesta sorra és arros­se­gada per les aigües de pluja.

Quan alcal­des de pobles de mar demos­tren la seva ignorància en un tema tan cab­dal com el fun­ci­o­na­ment natu­ral de les plat­ges i les aigües de pluja, ens esgar­ri­fem en cons­ta­tar el seu baix nivell de conei­xe­ment dels eco­sis­te­mes natu­rals amb què con­vi­uen.