Regeneració de platges

Els alcaldes del Baix Maresme reclamen a l'Estat solucions definitives perquè les platges deixin de ser vulnerables als temporals, la qual cosa és un disbarat, propi de la seva ignorància supina. No volen una regeneració de la sorra a través d'una draga, en creure que aquesta mesura és «llançar els diners».

La gent gran recorda perfectament que els efectes dels temporals, abans de la construcció del port d'Arenys, eren d'anada i tornada. Durant un temporal l'aigua s'enduia la sorra, creant petits llacs a la platja, algunes vegades amb peixos. Però una vegada amainat el temporal, el mateix corrent de l'aigua tornava la sorra, completament regenerada de forma natural, mantenint les platges estables. En aquestes anades i tornades de la platja, no es retornava mai la mateixa sorra sinó la que circulava de llevant a ponent. La sorra de la platja funciona igual que un riu, així la sorra de Premià era la que anys enrere estava a Mataró.

L'única solució natural per estabilitzar les platges, consisteix en la desaparició dels ports esportius. Els propietaris d'amarradors als ports són els que haurien de pagar les despeses del trasllat de la sorra sobrant de llevant a la desapareguda de ponent, mitjançant la utilització de vaixells draga adequats, per assegurar una regeneració artificial de les platges. La construcció de ports esportius és un delicte ecològic que atempta contra l'ecosistema de les platges. Suposa la destrucció d'importants espais del bé públic de les platges, per convertir-los en espais per a persones adinerades que poden pagar les despeses d'un esport que no està a l'abast de moltes butxaques. L'administració hauria de fixar unes taxes d'utilització dels ports esportius a càrrec dels seus usuaris, per fer complir el principi ecològic que el qui la fa, que pagui. Cal que els diners que es llencen per regenerar les platges siguin els de qui les destrueixen.

Al Baix Maresme s'ha comès un altre delicte ecològic que també afecta el manteniment de les platges. S'han construït col·lectors d'aigües residuals paral·lels al mar, que actuen com a barreres, impedint que la sorra de les seves muntanyes alimenti la de les platges, quan aquesta sorra és arrossegada per les aigües de pluja.

Quan alcaldes de pobles de mar demostren la seva ignorància en un tema tan cabdal com el funcionament natural de les platges i les aigües de pluja, ens esgarrifem en constatar el seu baix nivell de coneixement dels ecosistemes naturals amb què conviuen.