Les mascaretes

L’altre dia vaig anar a com­prar a un super­mer­cat, i quan ja estava pagant vaig sen­tir una dona que deia: “Míralo, y sin mas­ca­ri­lla.” L’home, tot cofoi, li con­testa: “Sí, la llevo”, i amb un som­riure sor­ne­guer ens ense­nya que por­tava la mas­ca­reta al braç. Com que l’home només va aga­far un sol pro­ducte, va anar ràpid a pagar, i en un tres i no res va ser al meu cos­tat. Quan el vaig veure a prop jo li vaig dema­nar que si no por­tava la mas­ca­reta no se m’acostés. I amb el mateix som­riure que havia estat ofe­rint fins aquell moment em va dir: “No te enti­endo”, i va con­ti­nuar rient. I ara, quan ja pen­sava que l’estu­pi­desa humana no podia arri­bar a més, diu­menge, a Madrid, unes 2.500 es van con­cen­trar per pro­tes­tar per l’ús de les mas­ca­re­tes. On no n’hi ha...