La ‘rentrée’

Ara que som a les portes no només del nou curs polític (quina mandra!), judicial (aquests sí que no fallen mai), escolar (ai, ai, ai, quina por) i, per sobre de tot, sanitari, potser el que hauríem de demanar al nostre govern és una cosa tan simple com que, si us plau, ens doni poques instruccions, que siguin clares i entenedores, i que no ens les canviïn cada dos per tres. Ja ho sé, tot allò de Zygmunt Bauman i la societat líquida, la resiliència, el canvis i que aquest és el món canviant que ens ha tocat viure, però això no hauria de ser contradictori amb un manual d’instruccions més clar i entenedor. No pot ser que un dia ens diguin grups de deu, l’altre dia, de vint, que un dia ens prohibeixin fumar al carrer, que l’endemà un jutge es carregui la instrucció o que cada dia senti tres o quatre professionals sanitaris dient coses contradictòries, els uns alertant que ja estem en una segona onada i els altres dient-nos que no, que hi som molt lluny. El paradigma de tot plegat deuen ser els missatges que els arriben als pares del nou curs escolar: primer, van parlar d’espais alternatius, després, va ser que no; primer, sense mascaretes, ara, sembla que sí... I un no parar de missatges canviants (a mi em sembla que fins i tot contradictoris) que mantenen pares, mestres i alumnes ben despistats a pocs dies del suposat inici de curs, que ja en parlarem. Si es tanquen aules, com està passant als països europeus on el curs ha començat, què fan els pares amb els nens? Deixen de treballar? Van a dur el virus als avis? I tota aquesta situació, com afectarà els seus currículums? Es poden permetre dos cursos seguits d’improvisació i, no ens enganyem, de temaris inacabats? Primer, va ser no a les mascaretes, ara, són obligatòries; primer, els PCR no eren una eina eficaç, ara, són massius i imprescindibles; primer, els rastrejadors no calien, ara, en són milers. I del desgavell a les residències d’avis ja ni els en parlo. I si hi afegim que cada regió, poble o ciutat té una situació diferent, el manual d’instruccions, en comptes de facilitar-nos la vida, a mi em sembla que ens l’ha complicada. Potser és això el que ens falta: poques instruccions i ben clares.