‘Winter is coming’

El Barça, Leo Messi i tots els culers sabien que l’adeu de l’astre argentí s’acos­tava, però no l’espe­ra­ven ara, ni que arribés via buro­fax, ni que plegués per anar a un altre equip, ni que marxés fart del Barça de Bar­to­meu, de no tenir un equip com­pe­ti­tiu i de sor­tir apa­llis­sat d’Europa cada un dels últims qua­tre anys. Era molt bonic que el millor fut­bo­lista de la història jugués al Barça, que hagués sor­tit de la Masia, que portés vint anys al club i es volgués reti­rar al Camp Nou; que fos culer, que la seva pet­jada d’espec­ta­cle, gols, títols i feli­ci­tat pogués seguir crei­xent encara dos o tres anys més, que la seva sola presència a la gespa ja fos estímul sufi­ci­ent per anar al camp o posar-se davant el tele­vi­sor. Però això s’ha aca­bat, no hi ha marxa enrere, Messi ha dit prou. Podria haver sepa­rat el Barça i la seva gent de Bar­to­meu i la seva pèssima gestió espor­tiva, però ha per­dut massa opor­tu­ni­tats espe­rant en va. En té 33 i neces­sita mar­xar. No ho fa per diners, ni perquè el mal­vat de Pep Guar­di­ola l’hagi segres­tat per endur-se’l al Manc­hes­ter City, sinó perquè aquí no hi ha pro­jecte espor­tiu i els qui l’hau­rien de cons­truir són els matei­xos que por­ten anys fra­cas­sant en l’intent, a pesar d’haver-s’hi gas­tat cen­te­nars de mili­ons.

És molt trist que Leo Messi, 700 gols, 34 títols i 6 Pilo­tes d’Or després, hagi de sor­tir del Camp Nou per la porta del dar­rere, sense els honors que mereix el millor gole­ja­dor de la història del club, sense ni tan sols poder-se aco­mi­a­dar de l’afició amb qui ha estat tan feliç durant tant de temps, i amb un 2 a 8 con­tra el Bayern a la Cham­pi­ons com a seu últim record amb la samar­reta del Barça. Aque­lla nit el culer estava indig­nat. Avui té el cor glaçat pel buit i una gran difi­cul­tat per mirar enda­vant amb il·lusió. Messi seguirà mar­cant gols a l’Eti­had Sta­dium, però sobre­tot li anirà bé sor­tir de la seva cort a gua­nyar-se l’espai. Bar­to­meu maqui­llarà els números tant com cal­gui perquè no el per­se­guei­xin fins a la pape­rera de la història, on l’espera Joan Gas­part. Ronald Koe­man inten­tarà aixe­car un nou ordre sobre la zona zero i els socis del Barça hau­ran d’anar al racó de pen­sar a deci­dir el seu vot a les elec­ci­ons del mes de març, amb l’espe­rança de no equi­vo­car-se tant com van fer el 2015, el 2010 o el 2000.