Aransa

Fa alguns dies vaig estar per pri­mera vegada a Aransa, el poble d’on era ori­gi­nari el meu avi Joan Bru­gu­lat Mons (Aransa, 1893 – Lla­gos­tera, 1983) i on mai va voler tor­nar tot i que sovint en par­lava amb enyo­rança. Va ser un dels cer­dans que bai­xa­ven a bus­car-se la vida al pla, davant la duresa del seu ter­ri­tori. Pas­se­jant per aquest poblet, que depèn de Lles de Cer­da­nya, i després d’un parell de con­ver­ses, vaig aca­bar de fer-me una idea de les seves raons. L’ avi va que­dar orfe de mare ben aviat i, tot i que la seva madras­tra es va por­tar bé amb ells, la dona que els va fer créixer va ser la Lli­be­rata Navarro, l’àvia, que va parir dotze fills i tenia temps d’ocu­par-se dels nets. L’avi Joan mai no es va enten­dre amb el seu pare i ara sé el perquè: el meu besavi es va mal ven­dre la casa i els camps de Cal Serra per poder anar a viure a Girona renun­ci­ant a fer de pagès. És una història molt típica: ven­dre’s l’hisenda per viure dels rèdits. A Girona va tre­ba­llar un xic, però no consta que ajudés la família de l’avi, la meva, que van pas­sar èpoques molt magres. Aquest mes, en una aposta ine­vi­ta­ble pel turisme de redes­co­bri­ment de casa nos­tra, hem estat a Aransa en una de les excur­si­ons que hem fet des de Saneja, on ens ha aco­llit una bona amiga. Abans havíem pas­sat pel refugi del Cap del Rec (estació d’esquí) i pel refugi del Pra­dell i vam cami­nar en direcció a la Tossa plana de Lles, però des­vi­ant-nos cap als estanys de Setut. A la tor­nada vam seguir la pista d’esquí nòrdic d’Aransa pas­sant per Polli­ne­res, on es van fil­mar algu­nes esce­nes de les Excur­si­o­nis­tes calen­tes (1999), de Con­rad Son, la pri­mera pel·lícula porno en català. També vam fer la pujada al Cadí pel pas dels Goso­lans, on l’estiu de 1906 hi va tran­si­tar Picasso anant de Gósol cap a França amb una mula, acom­pa­nyat de Fer­nande Oli­vier, que tenia un record tràgic d’aquell viatge. Des de Mon­tellà (hi ha un hor­rorós bloc de pisos que trenca el pai­satge) vam anar fins al refugi de Prat d’Aguiló. Una vegada al pas de Goso­lans, vam tra­ves­sar la plana del Cadí per poder veure el Pedra­forca. També volíem anar als estanys de Meran­ges, però la sobre­o­cu­pació de gent i vehi­cles ens va fer enrere i vam aca­bar fent una banyada al riu Duran i recol·lec­tant una car­lina per sal­va­guar­dar la porta. Tenim un país extra­or­di­nari i a Cal Serra hi viu la família de l’únic veí d’Aransa que encara fa de pagès!