Sánchez ja tremola

Ho han vist com tre­mola el pre­si­dent Pedro Sánchez després de les ame­na­ces de Pode­mos? Se’l veu gai­rebé tan intran­quil com el dia en què Vox va anun­ciar que li pre­sen­ta­ria una moció de cen­sura. Troba l’amenaça tan creïble com si un dia el lehen­dakari l’ame­nacés d’exer­cir el dret a deci­dir. “El PSOE sap que amb nosal­tres no comp­tarà per a uns pres­su­pos­tos amb Cs”, va dei­xar anar diven­dres la por­ta­veu de Pode­mos, Isa Serra. No els noten, els tre­mo­lors de Pedro Sánchez des de fa tres dies? Són gai­rebé els matei­xos tre­mo­lors que va tenir quan els repu­bli­cans –que li havien faci­li­tat la inves­ti­dura– van anun­ciar que no dona­rien suport al decret d’alarma si no hi havia data per a la segona reunió de la taula de diàleg. Vostès l’han vista, la data de la reunió? “Aquest juliol”, els va dei­xar anar Sánchez mesos enrere perquè els repu­bli­cans es tran­quil·lit­zes­sin. I ja som pràcti­ca­ment al setem­bre. Els pode­mi­tes, que en pocs mesos de govern ja se n’han empas­sat unes quan­tes (paperàs, també, durant la crisi monàrquica, ells que són repu­bli­cans), se sen­ten els tite­lles de l’exe­cu­tiu i ara es volen plan­tar. “Con­fiem que el PSOE cuidi la majo­ria que sus­tenta aquest govern”, va afe­gir la por­ta­veu dels d’Igle­sias. Sem­blava un prec, i no una amenaça. Que no patei­xin. Pedro Sánchez els cui­darà com els ha cui­dat fins ara: fent pac­tes amb Ciu­da­da­nos, igno­rant-los en segons qui­nes deci­si­ons i mirant cap a un altre cos­tat cada cop que pro­tes­ten. Sánchez style. No passa res. Ja ho he escrit en més d’una ocasió: en el fons, ens hauríem de treure tots el bar­ret en veure com Sánchez toreja tot­hom. I oooolé! Igle­sias ha fet sor­tir Serra a fer un cop de puny sobre la taula –no pas la de diàleg– i a dir prou, que s’ha aca­bat, i que els pres­su­pos­tos gene­rals de l’Estat els ha de pac­tar amb ells i amb els repu­bli­cans for­mant part de l’equació. No patei­xin: hi haurà pres­su­pos­tos. Amb suports externs al govern –no des­car­tin tam­poc el PP– o a canvi de grans con­ces­si­ons (és una iro­nia, perquè després no les com­plirà) als socis d’inves­ti­dura. Pot­ser, ara sí (vet aquí), a canvi de la data de la taula de diàleg i una pluja de mili­ons. No patei­xin. Sánchez el mala­ba­rista se’n sor­tirà. No han vist com n’està, de nerviós?