LA GALERIA
Farners de Mar
“Sembla que D. Joseph Llinàs, té el propòsit, al igual que son íntim amich y compatrici nostre, Don Ramón Planiol, de construir unes Escoles com aquestes à Sta. Coloma...” Ho llegim al n. 21 del setmanari La Costa de Llevant (1911). Feia un any que s’havien inaugurat les escoles de Sant Pol de Mar. Eren tan avançades per la bellíssima arquitectura modernista, pel material didàctic que s’hi feia servir i per la concepció d’ensenyament mixt, que els farnesencs van anar a visitar-les per assessorar-se. Les havia finançat el prohom Ramon Planiol i Claramunt. Una entusiasta campanya d’aportacions menors, amb l’arquitecte i gent del poble treballant-hi de franc, va fer la resta. Llegim als llibres dels germans Sauleda El Sant Pol d’ahir i de sempre que la gent ho va viure amb tanta passió que en els primers exàmens “la mestra preguntava, l’alumne contestava i, al voltant, hi havia una munió de gent (pares, alcalde, regidors, trapassers...) que seguien la pregunta i la resposta com qui veu un partit de tennis. Quan l’alumne contestava correctament, la gran concurrència es desfeia en estrepitosos picaments de mans”. Quin fabulós espectacle no devia ser! Gent humil, amb un elevat índex d’analfabetisme i orgullosa de l’esforç fet en favor del progrés. Sota els seus peus, la primera pedra amb un poema del dramaturg Ignasi Iglesias: “Pedra primera colgada a terra / com una arrel: / que mai dels sigles, ni en pau ni en guerra, / per culpa nostra vegis el cel...”. A les parets, un esquitx de ceràmiques amb consells per als escolars: “Cansat forsa tu y no hauràs de cansar ningú [sic]”, “El català que deixa de ser català no és res”... I a l’ambient, encara el ressò dels discursos: “Quant s’obra una escola se tanca un presiri” [sic], va dir-hi el diputat en Corts Joaquim Sagnier el dia de la inauguració. Així doncs, els colomencs deuen a Josep Llinàs i a la seva amistat amb el filantrop Ramon Planiol el propòsit de fer unes escoles seguint el model de les santpolenques. Ara que se’n celebra el centenari, és bo que Santa Coloma, i sobretot els dirigents, recordin com acaba la crònica de La Costa de Llevant: “Ab patricis aixís es com avantsen els pobles, y no ab discursos buits de sentit comú y plens de mala intenció, que no porten si no la desesperació y malestar à les classes trevalladores, à qui diuhen hipòcritament protegir. Bé pels vehins de Sta. Coloma de Farners.” Aquí també hi poso un [sic] i un sí!