On és ara l’estat major?

És molt difícil no estar d’acord amb el manual que Jun­que­ras i Rovira aca­ben de publi­car a Ara Lli­bres. Perquè les refle­xi­ons que es fan al lli­bret Tor­na­rem a vèncer (I com ho farem) són, des del meu punt de vista, lògiques i cohe­rents. Els líders d’ERC recla­men un referèndum pac­tat amb l’Estat, ser més (sobre­tot, diuen, a l’àrea metro­po­li­tana i gua­nyant ter­reny al PSC), “obte­nir majo­ries clares en les elec­ci­ons con­ven­ci­o­nals” (en quan­tes, em pre­gunto) i inter­na­ci­o­na­lit­zar encara més el procés. És un lli­bre sense retrets (ahir Rovira deia a RAC1 que par­lar de segons qui­nes coses són “històries del pas­sat” i vaig pen­sar que era una llàstima que alguns fets no els puguem con­tras­tar) i que aposta, un cop més, pel diàleg amb l’Estat abans de la via uni­la­te­ral, que no des­car­ten. És un lli­bre en el qual s’adme­ten errors. “Ens vam equi­vo­car”, diuen quan ana­lit­zen els dies poste­ri­ors a l’1-O. “Si s’havien atre­vit a agre­dir vio­len­ta­ment la gent que feia cua per votar, què no esta­rien dis­po­sats a fer si anàvem cap a una DUI efec­tiva i cri­da­nera?”, refle­xi­o­nen. No s’esmen­ten, però, les “155 mone­das de plata“. Algú deia que seria una res­posta al M’explico de Puig­de­mont. No ho és. M’ha sem­blat un manual a l’estil del Re-unim-nos, que el pre­si­dent va publi­car mesos enrere sota el segell de La Cam­pana. La pro­posta d’ERC con­fia encara en un diàleg amb l’Estat i caldrà pre­pa­rar-se per a la uni­la­te­ra­li­tat si no hi és; la pro­posta de JxCat es basa a pre­pa­rar-se ja per a la uni­la­te­ra­li­tat perquè no con­fia en el diàleg amb l’Estat. Un matís impor­tant. Sor­to­sa­ment, però, van en la mateixa direcció, tot i que en pan­ta­lles dife­rents. I hi ha algu­nes coin­cidències clares. “Va ser la direcció única –la premsa en deia l’estat major– [...] la que va per­me­tre arri­bar allà on el govern no podia arri­bar”, expli­quen Jun­que­ras i Rovira quan en el manual ana­lit­zen la situ­ació i l’èxit de l’1-O. “Cal una direcció política coor­di­nada i apo­de­rada que pugui impo­sar-se a les ine­vi­ta­bles ten­si­ons par­ti­dis­tes; cal una direcció ali­ada”, deia Puig­de­mont quan ana­lit­zava a Re-unim-nos el que cal ara. Estan dient el mateix? A mi em sem­bla que sí. Tan a prop i, en canvi, tan lluny...