Bankia-CaixaBank

Els cata­lans som una mica curts de gam­bals. Men­tre una bona part de la població i els mit­jans de comu­ni­cació comen­ta­ven la reno­vació de con­tracte de Messi en el Barça, el pre­si­dent de La Caixa i el pre­si­dent del govern es reu­nien secre­ta­ment per pre­pa­rar el llançament de la fusió de Bankia, una empresa con­tro­lada per l’Estat que és el prin­ci­pal cre­di­tor, amb Cai­xa­Bank, el pri­mer i penúltim banc del sis­tema finan­cer català, que només que­darà for­mat pel Banc Saba­dell. Els nos­tres savis han comen­tat l’ope­ració com si par­les­sin a Prin­ce­ton o a Har­vard, sense ado­nar-se el que suposa per a Cata­lu­nya una ope­ració com aquesta.

El domi­cili del nou banc serà a València, que és el mateix que té ara Cai­xa­Bank. Un domi­cili que no té raó de ser. El pre­si­dent del banc serà un basc resi­dent a Madrid; el direc­tor gene­ral, un madri­leny resi­dent a Bar­ce­lona. L’actual direc­tor gene­ral de Cai­xa­Bank pas­sarà a no fer res, però amb el mateix sou, o anirà a una filial de la caixa, pel que em diuen. Els ser­veis cen­trals de Bankia-Cai­xa­Bank esta­ran repar­tits entre Bar­ce­lona i Madrid, però si recor­dem que el Banco San­tan­der els té tots a Madrid, ja podem ima­gi­nar el que pas­sarà. Tam­poc sabem el nou nom: es podria dir Bankia-Caixa, Caixa-Bankia o bé Banco Español de Una España Grande y Libre. La presència pública de l’Estat com acci­o­nista mino­ri­tari i com a cre­di­tor majo­ri­tari farà que qual­se­vol decisió que vul­gui pren­dre el banc hagi de comp­tar amb el permís previ del govern cen­tral-Banc d’Espa­nya. I com que­darà l’Obra Social de la Caixa, fona­men­tal per a Fran­cesc Mora­gas, el seu fun­da­dor, que només pen­sava en ella i Cata­lu­nya?

El mal que ens farà aquesta fusió serà enorme, tant per als cata­la­nis­tes com per als inde­pen­den­tis­tes. Cata­lu­nya, una nació i sub­jecte polític, es tro­barà amb un sis­tema finan­cer for­mat pel Banc Saba­dell amb domi­cili a Ala­cant. La Borsa de Bar­ce­lona cotit­zarà les seves acci­ons però la majo­ria de les transac­ci­ons es faran a la de Madrid. Final­ment qual­se­vol opció política que es desen­vo­lupi des de Cata­lu­nya es que­darà sense el suport de cap banc català. La situ­ació actual em recorda la dels anys sei­xanta del pas­sat segle, quan Banca Cata­lana va inten­tar omplir un buit.

El pri­mer que hem de fer és donar a conèixer el mal que ens farà aquesta fusió. És el que em pro­poso fer i con­fio que altres m’acom­pa­nyin. Després, pro­cu­rar que el govern de Cata­lu­nya es defensi, si és que encara estem a temps d’evi­tar el dal­ta­baix. No sé si hi som a temps, perquè l’ope­ració s’ha fet molt democràtica­ment –parlo amb tota la iro­nia del món– entre el pre­si­dent de Cai­xa­Bank i el del govern espa­nyol. El govern cen­tral uti­litza tots els mit­jans de repressió que té a les seves mans. Alguns de molt visi­bles, com són la presó dels pre­sos polítics; altres, més efec­tius i menys visi­bles, amb ope­ra­ci­ons com aquesta. Cai­xa­Bank té el tri­ple de recur­sos que Bankia i una situ­ació finan­cera sòlida. A Bankia li han cal­gut 22.000 mili­ons d’euros per solu­ci­o­nar la seva situ­ació. Això no és una absorció o una fusió, sinó una ope­ració de con­trol del pri­mer banc català des de les esfe­res polítiques de Madrid. Per això deia que els cata­lans som una mica curts de gam­bals.