És hora de marxar

“És hora de mar­xar”, diuen les pan­car­tes que exi­gei­xen a Lukai­xenko que deixi el poder de Bie­lorússia. L’ano­me­nat últim dic­ta­dor d’Europa està en escac i mat però es resis­teix a les cri­des d’aquesta opo­sició popu­lar tan mas­siva que amb un movi­ment gene­ra­lit­zat i ben arti­cu­lat exi­geix la seva renúncia. Després d’un parell d’anys de man­dat va mos­trar la seva cara més auto­ritària, que no ha aban­do­nat ni ara, quan està arra­co­nat i rebut­jat per un país esgo­tat per les seves fla­grants vio­la­ci­ons dels drets humans, per milers de ciu­ta­dans que han vist com aixe­car la veu els ha por­tat tor­tu­res, inti­mi­da­ci­ons i presó. El 2006 es va pro­duir el pri­mer intent del car­rer per mos­trar el seu can­sa­ment, i ara l’esclat és total. Ni Putin no podrà sal­var-lo.