La donació com a relat històric

L’ingrés a l’Arxiu Nacional de Catalunya de la documentació professional del productor, director i actor teatral Ricard Salvat posa una nova pedra en l’edifici de la història de la cultura catalana. Actes com aquest són imprescindibles per resseguir al detall no només una trajectòria, sinó l’època en què va tenir lloc, però al mateix temps són la constatació que l’imaginari d’un país se sustenta en els vestigis sobrevivents, no pas en les pèrdues, no pas en els oblits. Que Catalunya continuï sent la gran pàtria del noucentisme potser s’ha d’atribuir a la cura religiosa que els seus cappares van posar en la preservació dels seus llegats, al contrari dels avantguardistes díscols. Com més guardem, més àmplia i veraç serà la visió del nostre passat.