I, si volen, encreuin els dits

Està passant el que tots teníem clar, malgrat que encreuàvem els dits, com si així hi hagués alguna possibilitat d’evitar l’inevitable. Si el virus està present –i cada vegada més– en la nostra vida diària, era evident que també entraria a l’escola. Hi ha entrat i ja hi ha grups confinats i algun centre que no ha pogut arrencar igual que la resta. Però això no és cap catàstrofe, ni s’han de buscar culpables ni ens hem de desanimar. És una fase més de la lluita contra aquest maleït virus, en la qual cal aplicar totes les prevencions del món però també acceptar la realitat. Siguem curosos, seguim les normes i, si volen, encreuin els dits, que cap mal hi farà, tampoc. Però només sent estrictes amb els dos primers obtindrem resultats.