Conspiració pedagògica

Quan la mestra i primera regidora a l’Ajuntament de Girona Antònia Adroher va morir a Banyuls de la Marenda el 15 de setembre del 2007, la seva biògrafa Puri Molina va destacar-ne el paper clau en l’aplicació de les mesures renovadores de la República: “Com a mestra va participar en primera línia en el que anomenaria conspiració pedagògica; es reunien, intercanviaven experiències i assajaven les metodologies progressistes dels corrents europeus, convençuts que canviant l’educació canviarien el món.” Idealistes? Sense l’espurna de l’ideal guanyaria l’immobilisme i tan necessària és perseguir la quimera com el compromís, el d’una generació de mestres “enamorats en la feina d’educar”. En la setmana de retorn a les aules, el llegat dels mestres de la República pot servir d’estimulant inspiració per als mestres Covid. Potser és hora de “conspirar-se pedagògicament” altre cop, “intercanviar experiències”, “assajar nous mètodes”, per, tal com comentava un director d’institut, “deixar d’ensenyar i començar a aprendre”. En l’article de comiat a Antònia Adroher, el pedagog Salomó Marquès recordava, però, que la República va creure en l’educació amb “més escoles, més i millors mestres, més pressupost”. Perquè el canvi passa per creure-hi.