Els menors i el porno

Facin la prova, tot i que ima­gino que la majo­ria ja deuen saber de què parlo. Escri­guin la paraula porno al Goo­gle i obser­va­ran el ven­tall d’opor­tu­ni­tats que s’obren per acce­dir amb un sol clic a esce­nes de sexe on la dona és deni­grada amb la mateixa assiduïtat i nor­ma­li­tat amb què els indis i els vaquers s’enfron­ta­ven en el Wes­tern. I en el cas que la dona no sigui humi­li­ada, objecte d’abús o col­pe­jada, perquè adme­tem que també hi ha esce­nes que imi­ten el sexe amb res­pecte, el plaer d’ella queda gai­rebé sem­pre rele­gat a un plànol insig­ni­fi­cant i minúscul. No hi ha escena que no fina­litzi amb una bona eja­cu­lació del mas­cle alfa, que per a això hem vin­gut.

Aquest tipus d’escena és el pri­mer con­tacte que els menors tenen amb el sexe, i sovint ni ens n’assa­ben­tem. Els pares podem anar posant fil­tres per retar­dar-hi l’accés, però dubto que sigui la millor via per gua­nyar aquesta bata­lla. Save the Chil­dren aler­tava aquesta mateixa set­mana que la por­no­gra­fia a inter­net s’ha con­ver­tit en l’escola de sexe per als menors, i alguns estu­dis indi­quen que hi ha cana­lla que als vuit anys ja se sent encu­ri­o­sida i fa una recerca a cegues aviam què troba. I sabem per­fec­ta­ment amb què toparà i que, si no ho ges­ti­o­nem, ho incor­po­rarà al seu marc men­tal com una rea­li­tat i no com una ficció. Tre­ba­llar el res­pecte i el con­sen­ti­ment, l’edu­cació sexual i l’afec­tiva, ha d’estar en mans de tots i totes. L’escola no ho pot igno­rar ni limi­tar-se a expli­car que cal usar pre­ser­va­tiu, però no la podem dei­xar sola. De la indústria por­nogràfica no sé què podem espe­rar en aquesta cursa con­tra rellotge, perquè ja anem tard, però les admi­nis­tra­ci­ons han de dotar les famílies de més recur­sos per afron­tar el tema a casa. Perquè jo mateixa, que tinc la teo­ria molt clara i dos menors a casa, quan arriba el moment de par­lar de sexe, sovint no sé ni per on començar.