‘Poli bueno, poli malo’

A banda que he posat el títol en cas­tellà per fer un Ustrell (es veu, segons la seva bri­llant teo­ria, que si uti­litzo el cas­tellà tindré més lec­tors), el cert és que tots n’hem vist, de pel·lícules d’aque­lles que al detin­gut li apli­quen la tàctica aque­lla del poli bo, poli dolent. Arriba el poli dolent, amenaça al detin­gut amb tot i més (sovint li cau fins i tot un cal­bot), i, aco­llo­nit com està, quan entra el poli bo el detin­gut no només ho acaba con­fes­sant tot sinó que encara li dona les gràcies. Ara ja em diran per què, en plena set­mana d’anun­cis sobre indults i de nego­ci­a­ci­ons per a una futura reforma al Codi Penal del delicte de sedició, això m’ha pas­sat pel cap. En espera de la inha­bi­li­tació de Torra, d’un nou pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat des­tituït del càrrec, en espera de la sentència dels Mos­sos, amb un munt de cau­ses ober­tes, amb pre­sos i exi­li­ats, ara resulta que arri­ben els indults. L’altre dia, en un acte a Man­resa, em vaig tro­bar l’exre­gi­dor d’ERC Jordi Pes­ar­ro­dona, el pallasso que es va fer la foto al cos­tat d’un guàrdia civil. Saben què li dema­nen? Més temps d’inha­bi­li­tació que a Torra i una con­demna molt més alta que la que van rebre els excon­se­llers Mundó, Borràs o Vila. La dar­rera Diada, Òmnium va plan­tar 2.850 cadi­res davant l’Arc de Tri­omf amb el nom de tots els repre­sa­li­ats que hi ha hagut fins ara. Eren 2.850! Ho saben, que el que reclama tota aquesta gent és un referèndum? Me n’he anat a bus­car-ho, això del poli bo, poli dolent. Als manu­als de nego­ci­ació està per­fec­ta­ment docu­men­tat. “El poli dolent farà plan­te­ja­ments molt durs, tal vegada inac­cep­ta­bles, amb l’objec­tiu de dis­tor­si­o­nar la teva per­cepció del resul­tat”, diu un dels manu­als d’un curs de nego­ci­ació. “I el poli bo –con­ti­nua– rebai­xarà tot aquest plan­te­ja­ment, sovint sense la presència del poli dolent davant teu, es mos­trarà com el mode­rat i et dirà que si et poses al seu cos­tat tindràs un acord més just.” I con­clou: “El pro­blema és en la per­cepció dis­tor­si­o­nada que et crea el poli dolent, que afecta la teva valo­ració de l’acord. L’actu­ació exa­ge­rada del poli dolent abaixa el teu llistó men­tal sobre què és un acord just i rao­na­ble: les pro­pos­tes del poli bo et sona­ran molt bé fins i tot quan no estan bé.” Ara ja em diran per què, després de tanta repressió judi­cial, m’ha vin­gut al cap tot això.