“«¡Viva el rey!»”

Hi ha alguna cosa que pre­o­cupa, per car­rin­clona i per mol­tes altres coses, en aquesta imatge dels jut­ges a l’Escola Judi­cial de Bar­ce­lona, diven­dres, cri­dant un “¡Viva el rey!” que sem­blava més propi d’una caserna de la Guàrdia Civil o d’un quar­ter mili­tar quan els pas­sen revista, més que no pas d’una entrega de diplo­mes de final de curs (que a nosal­tres, tot sigui dit, ens envi­a­ven per cor­reu i no venia pas el rei). Pre­o­cupa, deia, perquè s’assem­blava a una imatge del No-Do de quan el pro­ta­go­nista prin­ci­pal era un altre, i pre­o­cupa sobre­tot pel que sig­ni­fi­cava de res­posta i de decla­ració de guerra con­tra l’exe­cu­tiu de Pedro Sánchez. Perquè tot ple­gat era això, la res­posta a un govern pro­gres­sista (la defi­nició de pro­gres­sista ja saben que sem­pre és en con­tra­po­sició de com de fat­xes són la resta de for­ces) que havia gosat vetar la visita del rei a Cata­lu­nya, no fos cas que aquell dia inha­bi­li­tes­sin Torra i hagués de fugir cames aju­deu-me Joan Car­les style. Pre­o­cupa també perquè veient aque­lla imatge un no pot dei­xar de pre­gun­tar-se si és cert el que hem sen­tit dir dar­re­ra­ment als pre­si­dents Puig­de­mont i Torra que “la justícia espa­nyola és abans espa­nyola que justícia”. No em res­pon­guin. No em cal. Ni a mi ni suposo que als més de 2.850 repre­sa­li­ats a qui Òmnium va posar una cadira buida davant de l’Arc de Tri­omf la dar­rera Diada. L’inde­pen­den­tisme ha aca­bat tibant Espa­nya (si una sim­ple absència del rei a Bar­ce­lona des­en­ca­dena una guerra com aquesta, vostès es pen­sen que mai hi haurà cap referèndum acor­dat, després d’aquell 3-O del rei?) i a mi em sem­bla que si d’alguna cosa ha ser­vit tot ple­gat és per veure com és en rea­li­tat. A Madrid hi ha un incendi de pro­por­ci­ons des­co­ne­gu­des, una crisi ins­ti­tu­ci­o­nal de nas­sos (i els minis­tres de Podem, ben fet, sucant-hi pa) i ara se’ls hi afe­geix la magnífica gestió de Díaz Ayuso amb el virus (i amb tots els ter­tu­li­ans objec­tius recla­mant sang i que li apli­quin el 155). És impos­si­ble, entre­tin­guts com estan, que tin­guin temps per al diàleg. Són capaços fins i tot de fer coin­ci­dir la sentència de Torra amb l’1-O. A vega­des sem­bla que ens ho posin en safata.