“«¡Viva el rey!»”

Hi ha alguna cosa que preocupa, per carrinclona i per moltes altres coses, en aquesta imatge dels jutges a l’Escola Judicial de Barcelona, divendres, cridant un “¡Viva el rey!” que semblava més propi d’una caserna de la Guàrdia Civil o d’un quarter militar quan els passen revista, més que no pas d’una entrega de diplomes de final de curs (que a nosaltres, tot sigui dit, ens enviaven per correu i no venia pas el rei). Preocupa, deia, perquè s’assemblava a una imatge del No-Do de quan el protagonista principal era un altre, i preocupa sobretot pel que significava de resposta i de declaració de guerra contra l’executiu de Pedro Sánchez. Perquè tot plegat era això, la resposta a un govern progressista (la definició de progressista ja saben que sempre és en contraposició de com de fatxes són la resta de forces) que havia gosat vetar la visita del rei a Catalunya, no fos cas que aquell dia inhabilitessin Torra i hagués de fugir cames ajudeu-me Joan Carles style. Preocupa també perquè veient aquella imatge un no pot deixar de preguntar-se si és cert el que hem sentit dir darrerament als presidents Puigdemont i Torra que “la justícia espanyola és abans espanyola que justícia”. No em responguin. No em cal. Ni a mi ni suposo que als més de 2.850 represaliats a qui Òmnium va posar una cadira buida davant de l’Arc de Triomf la darrera Diada. L’independentisme ha acabat tibant Espanya (si una simple absència del rei a Barcelona desencadena una guerra com aquesta, vostès es pensen que mai hi haurà cap referèndum acordat, després d’aquell 3-O del rei?) i a mi em sembla que si d’alguna cosa ha servit tot plegat és per veure com és en realitat. A Madrid hi ha un incendi de proporcions desconegudes, una crisi institucional de nassos (i els ministres de Podem, ben fet, sucant-hi pa) i ara se’ls hi afegeix la magnífica gestió de Díaz Ayuso amb el virus (i amb tots els tertulians objectius reclamant sang i que li apliquin el 155). És impossible, entretinguts com estan, que tinguin temps per al diàleg. Són capaços fins i tot de fer coincidir la sentència de Torra amb l’1-O. A vegades sembla que ens ho posin en safata.