Una imprudència que no ens pot deixar indiferents

La tragèdia vis­cuda la nit de Sant Joan a Cas­tell­de­fels ha pro­vo­cat, com passa sis­temàtica­ment amb les grans catàstro­fes, que tot­hom es plan­tegi pre­gun­tes, que tot­hom bus­qui res­pon­sa­bi­li­tats. En aquests moments tan dolo­ro­sos, el pri­mer que cal és estar al cos­tat de les famílies de les vícti­mes i dels ferits i ofe­rir-los la màxima atenció per fer més supor­ta­ble el drama. En aquest sen­tit, cal dir que els ser­veis d'emergència han demos­trat, un cop més, la seva inne­ga­ble pro­fes­si­o­na­li­tat en la gestió de situ­a­ci­ons de crisi i la seva capa­ci­tat de res­posta. L'esforç que han fet i estan fent tots aquests pro­fes­si­o­nals, també entre ells els foren­ses, és merei­xe­dor d'aquest reco­nei­xe­ment. Paral·lela­ment a aquesta tasca huma­nitària, les auto­ri­tats estan obli­ga­des a fer una inves­ti­gació rigo­rosa per deter­mi­nar les cir­cumstàncies de l'acci­dent i les pos­si­bles res­pon­sa­bi­li­tats que se'n puguin deri­var. Però aquest procés s'ha de fer par­tint del fet objec­tiu que la tragèdia de Cas­tell­de­fels és un acci­dent fruit d'una imprudència d'un grup de per­so­nes que van deci­dir tra­ves­sar la via del tren sense fer ús del pas sub­ter­rani. Ara podem bus­car i fins i tot tro­bar defec­tes al dis­seny d'una estació recent­ment reno­vada, uns defec­tes denun­ci­ats des de fa mesos per veïns i algu­nes for­ces polítiques. Però tots aquests defec­tes no hau­rien tin­gut una influència deter­mi­nant en l'acci­dent si no hagués estat per la reacció, pot­ser com­pren­si­ble, però impru­dent, d'un grup de per­so­nes que amb la intenció d'escurçar el camí van arris­car la seva vida. Des de la sere­ni­tat i el rigor cal esbri­nar si hi va haver algun fac­tor extern, com el col·lapse del pas sub­ter­rani, que va fer que les vícti­mes s'abo­ques­sin incons­ci­ent­ment a assu­mir aquest risc.