El toro de Sant Joan

Tot i que estadísticament no és descartable, espero que cap dels lectors habituals d'aquestes planes no hagi quedat incapacitat per girar el full que porta fins a aquest article per culpa d'una inoportuna amputació dactilar provocada per l'explosió d'un petard d'aquests que els catalans i catalanes van fer esclatar ahir alegrement per tota la geografia nacional. No sé si sou dels que gasteu piules, correcames, traques de mil petards, rodes xiuladores, trons gran campeón o barrinades rompevigas XL, segons el nombrós arsenal posat a disposició del públic que l'altre dia vaig descobrir tot llegint en un prospecte dipositat a la bústia de casa per una firma que es dedica a la venda al públic de productes pirotècnics.

A l'hora d'escriure aquest article encara havia de començar el terrabastall que deixarà timpans ressentits, mobiliari urbà esbardellat, especialment papereres i bústies, i portarà als hospitals ferits i damnats de diversa gravetat i consideració.

A l'hora que esteu llegint aquest paper, en canvi, ja en fa unes quantes que les brigades de totes les ciutats, pobles, poblets i vilatges de Catalunya han començat a fer neteja i dels hospitals i CAP en surten compatriotes degudament embenats de peus i mans i ulls, i esperem que cap no n'hagi hagut de sortir amb els peus per davant de resultes d'un volador mal dirigit o d'una explosió mal calculada. La situació anirà tornant a la calma i d'aquí a unes setmanes, civilitzats com som, prohibirem els espectacles taurins (jo el primer, que consti) tot afirmant amb menyspreu que aquests espanyols tenen unes tradicions molt salvatges.