El toro de Sant Joan

Tot i que estadísti­ca­ment no és des­car­ta­ble, espero que cap dels lec­tors habi­tu­als d'aques­tes pla­nes no hagi que­dat inca­pa­ci­tat per girar el full que porta fins a aquest arti­cle per culpa d'una ino­por­tuna ampu­tació dac­ti­lar pro­vo­cada per l'explosió d'un petard d'aquests que els cata­lans i cata­la­nes van fer escla­tar ahir ale­gre­ment per tota la geo­gra­fia naci­o­nal. No sé si sou dels que gas­teu piu­les, cor­re­ca­mes, tra­ques de mil petards, rodes xiu­la­do­res, trons gran campeón o bar­ri­na­des rom­pe­vi­gas XL, segons el nombrós arse­nal posat a dis­po­sició del públic que l'altre dia vaig des­co­brir tot lle­gint en un pros­pecte dipo­si­tat a la bústia de casa per una firma que es dedica a la venda al públic de pro­duc­tes pirotècnics.

A l'hora d'escriure aquest arti­cle encara havia de començar el ter­ra­bas­tall que dei­xarà tim­pans res­sen­tits, mobi­li­ari urbà esbar­de­llat, espe­ci­al­ment pape­re­res i bústies, i por­tarà als hos­pi­tals ferits i dam­nats de diversa gra­ve­tat i con­si­de­ració.

A l'hora que esteu lle­gint aquest paper, en canvi, ja en fa unes quan­tes que les bri­ga­des de totes les ciu­tats, pobles, poblets i vilat­ges de Cata­lu­nya han començat a fer neteja i dels hos­pi­tals i CAP en sur­ten com­pa­tri­o­tes degu­da­ment embe­nats de peus i mans i ulls, i espe­rem que cap no n'hagi hagut de sor­tir amb els peus per davant de resul­tes d'un vola­dor mal diri­git o d'una explosió mal cal­cu­lada. La situ­ació anirà tor­nant a la calma i d'aquí a unes set­ma­nes, civi­lit­zats com som, pro­hi­bi­rem els espec­ta­cles tau­rins (jo el pri­mer, que consti) tot afir­mant amb menys­preu que aquests espa­nyols tenen unes tra­di­ci­ons molt sal­vat­ges.