Un estat a mig fer i que va tard

És molt revelador que set mesos després de l’inici de la pandèmia el govern espanyol descobreixi ara que ha d’unificar criteris per afrontar la problemàtica i establir paràmetres únics per decidir quan una part del territori entra en fase d’emergència sanitària. Algú s’imagina que a l’estat veí, França, hi pugui haver criteris diferents a Perpinyà i a Dunkerque? És la diferència entre un estat amb cara i ulls (amb tots els excessos jacobins que això suposa) i Espanya, que vol ser-ho a correcuita però no ho ha sigut mai, va tard, en aquest camp com en molts altres. Espanya no és ni carn ni peix, ni una França jacobina, ni una Alemanya federal, ni un Regne Unit... Un argument més, per si fes falta, perquè Catalunya faci el seu propi camí.