De l’autenticitat

Es diu que la realitat supera la ficció i si reflexionem ens adonarem que sí. No només perquè la realitat pot ser molt embrollada i envitricollada sinó perquè, sovint i en molts àmbits del viure, supera el relat que se’n fa, el contingut inventariat del que la configura, el batec del que se’ns explica, l’argumentari que se n’argüeix i és llavors quan hom s’adona que el món en què viu es mostra pretesament com a sencer, real, autèntic i només ho és en part i, sovint, en la part dels que hi detenten algun tipus de poder econòmic, polític, religiós, informatiu… Vaja, que de la manera més natural del món es menystenen persones, identitats, cultures, opinions, creences, opcions…i, ai las, sovint es fa en nom de la defensa d’un bé comú que poc té de comú.

Per això, quan has tingut la sort de trobar-te en el viure persones que es miren el món sencer, a tothom d’igual a igual, disposades a ajudar sense miraments, respectuoses amb els altres, reflexives, autocrítiques, vaja, persones i que, a més, són cultes, sàvies, compromeses i conseqüents t’adones que pot existir un procedir autèntic, fratern i sòlid i, alhora, comproves com el tramat de lleis, normes, consignes, doctrines, dictats en què està immers el teu viure no resisteix la comparació ni el contrast.

Dic això, atenent, entre moltes altres coses, a com s’ha proscrit i es proscriu el moviment per la independència de Catalunya, a com ha estat tractada la fugida del rei emèrit des d’òrgans de govern de l’església espanyola, a com hi ha mitjans de comunicació que són de desinformació, a com hi ha legalitats injustes i justícia sense bena als ulls.

Potser, només queda la possibiltat d’adonar-te que això passa i de no deixar perdre cap oportunitat, per dir-ho. I seguir i seguir i seguir. Això faig en reconeixement a qui m’ha mostrat que l’autenticitat és possible.

A Josep Raventós i Giralt (La Pobla de Mafumet 1929 -Tarragona 2020) IN MEMÒRIAM.