‘Rebus sic stantibus’

La setmana ens ha dut la grata notícia de l’absolució de Josep Lluís Trapero i la direcció del cos policial autonòmic per part de l’Audiencia Nacional. Grata en el terreny personal i en una altra demostració que la justícia funciona. Amb molta més transcendència social i econòmica, hem sabut també que des de la Generalitat ens arriba el decret llei que obliga arrendataris i arrendadors a renegociar els lloguers en el marc d’uns límits que la mateixa norma imposa.

La norma és, des de diversos punts de vista, poc afortunada, malgrat el bri d’esperança que sembla aportar a un panorama devastat pel que fa a autònoms i pimes de sectors comercials i industrials directament o indirectament disminuïts pels efectes de la pandèmia sobre el consum. A més, no és descartable que sigui impugnada pel govern espanyol amb la conseqüent i automàtica suspensió dels seus efectes, com tampoc és inversemblant que, impugnada, sigui declarada nul·la pel Tribunal Constitucional, no sols per la invasió de competències o la inadequació del tipus de norma emprada, ans també per l’afectació dels drets i llibertats reconeguts en una economia de mercat dins d’un estat de dret com el nostre. Tanmateix m’interessa aturar-me en aspectes molt més tangibles, que es poden resumir en el fet que la norma servirà per a ben poc, sinó per a res.

En primer lloc diu el decret llei que obliga el propietari a rebaixar el lloguer al 50% a qui hagi tancat l’activitat. Algú pensa que qui té el negoci tancat pot mantenir ni que sigui la meitat del lloguer amb quantitats com les que estaven pagant a les zones turístiques i comercials de Barcelona? Algú pensa que, obligant el propietari a no girar més rebuts per la renda originària, no preferirà resoldre el contracte, si és que pot llogar l’espai a un altre tipus de negoci, i que el llogater no preferirà entregar les claus i deixar de pagar així la total renda? És una primera mesura absurda, si es té en compte la incertesa sobre el temps que durarà la situació actual.

En segon lloc, el decret llei és necessàriament irretroactiu. Les pitjors circumstàncies, ja les han passades, molts ja no han pogut atendre el pagament de les rendes des del mes d’abril, però la llei no pot aplicar-se cap enrere, és a dir, retroactivament com a normes que tenen caire desfavorable per a alguna de les parts afectades, en aquest cas per als propietaris.

En tercer lloc, i és el més important, el que aquesta qüestionable norma vol fer, ho pot pal·liar directament un principi general del dret com és el de rebus sic stantibus, ara més conegut que mai, un principi que el mateix govern inicialment volia incloure en el Codi Civil, però que ara, havent-ho pensat millor, ha decidit fer realitat mitjançant altres camins. En tot cas, ni una cosa ni l’altra calia. Com a principi general del dret, aplicable directament per la jurisprudència, ha existit des de sempre i ara pren tota l’actualitat. De fet no fa altra cosa que explicitar les conseqüències de la força major sobre les obligacions contractuals: quan una situació absolutament impensable desequilibra de manera radical les prestacions en una relació jurídica, cal revisar-la, i com que és molt difícil fer-ho des de la norma jurídica escrita, com ha pretès el govern, l’única solució, malgrat demorar-se en el temps perquè la justícia és molt lenta, és anar als tribunals perquè, en cada cas i segons les singulars circumstàncies, puguin aplicar aquest principi. No serà altra cosa que donar a la justícia, de la qual es diu que és cega, una petita pista de per on tirar, de manera que sigui realitat el que el mateix Codi Civil diu que ha d’informar qualsevol de les actuacions jurisdiccionals: l’equitat.

L’interès per equilibrar les relacions jurídiques entre propietaris i llogaters és el que m’arriba d’alguns col·legues implicats en l’Associació Europea de Consumidors Dret i Compromís. Ja es van dedicar amb èxit a defensar els usuaris particulars d’alguns abusos bancaris, i ara pretenen, sense carregar culpes a ningú, ajudar els llogaters de locals comercials directament massacrats pel virus, a reequilibrar la seva relació amb les persones que els lloguen els espais. Crec que és una qüestió de justícia, i per això redundarà en el bé comú.