Opinió

Tribuna

‘Rebus sic stantibus’

“Quan una situació absolutament impensable desequilibra de manera radical les prestacions en una relació jurídica, cal revisar-la

La set­mana ens ha dut la grata notícia de l’abso­lució de Josep Lluís Tra­pero i la direcció del cos poli­cial autonòmic per part de l’Audi­en­cia Naci­o­nal. Grata en el ter­reny per­so­nal i en una altra demos­tració que la justícia fun­ci­ona. Amb molta més trans­cendència social i econòmica, hem sabut també que des de la Gene­ra­li­tat ens arriba el decret llei que obliga arren­da­ta­ris i arren­da­dors a rene­go­ciar els llo­guers en el marc d’uns límits que la mateixa norma imposa.

La norma és, des de diver­sos punts de vista, poc afor­tu­nada, mal­grat el bri d’espe­rança que sem­bla apor­tar a un pano­rama devas­tat pel que fa a autònoms i pimes de sec­tors comer­ci­als i indus­tri­als direc­ta­ment o indi­rec­ta­ment dis­minuïts pels efec­tes de la pandèmia sobre el con­sum. A més, no és des­car­ta­ble que sigui impug­nada pel govern espa­nyol amb la con­seqüent i automàtica sus­pensió dels seus efec­tes, com tam­poc és inver­sem­blant que, impug­nada, sigui decla­rada nul·la pel Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, no sols per la invasió de com­petències o la ina­de­quació del tipus de norma emprada, ans també per l’afec­tació dels drets i lli­ber­tats reco­ne­guts en una eco­no­mia de mer­cat dins d’un estat de dret com el nos­tre. Tan­ma­teix m’interessa atu­rar-me en aspec­tes molt més tan­gi­bles, que es poden resu­mir en el fet que la norma ser­virà per a ben poc, sinó per a res.

En pri­mer lloc diu el decret llei que obliga el pro­pi­e­tari a rebai­xar el llo­guer al 50% a qui hagi tan­cat l’acti­vi­tat. Algú pensa que qui té el negoci tan­cat pot man­te­nir ni que sigui la mei­tat del llo­guer amb quan­ti­tats com les que esta­ven pagant a les zones turísti­ques i comer­ci­als de Bar­ce­lona? Algú pensa que, obli­gant el pro­pi­e­tari a no girar més rebuts per la renda ori­ginària, no pre­fe­rirà resol­dre el con­tracte, si és que pot llo­gar l’espai a un altre tipus de negoci, i que el llo­ga­ter no pre­fe­rirà entre­gar les claus i dei­xar de pagar així la total renda? És una pri­mera mesura absurda, si es té en compte la incer­tesa sobre el temps que durarà la situ­ació actual.

En segon lloc, el decret llei és necessària­ment irre­tro­ac­tiu. Les pit­jors cir­cumstàncies, ja les han pas­sa­des, molts ja no han pogut aten­dre el paga­ment de les ren­des des del mes d’abril, però la llei no pot apli­car-se cap enrere, és a dir, retro­ac­ti­va­ment com a nor­mes que tenen caire des­fa­vo­ra­ble per a alguna de les parts afec­ta­des, en aquest cas per als pro­pi­e­ta­ris.

En ter­cer lloc, i és el més impor­tant, el que aquesta qüesti­o­na­ble norma vol fer, ho pot pal·liar direc­ta­ment un prin­cipi gene­ral del dret com és el de rebus sic stan­ti­bus, ara més cone­gut que mai, un prin­cipi que el mateix govern ini­ci­al­ment volia incloure en el Codi Civil, però que ara, havent-ho pen­sat millor, ha deci­dit fer rea­li­tat mit­jançant altres camins. En tot cas, ni una cosa ni l’altra calia. Com a prin­cipi gene­ral del dret, apli­ca­ble direc­ta­ment per la juris­prudència, ha exis­tit des de sem­pre i ara pren tota l’actu­a­li­tat. De fet no fa altra cosa que expli­ci­tar les con­seqüències de la força major sobre les obli­ga­ci­ons con­trac­tu­als: quan una situ­ació abso­lu­ta­ment impen­sa­ble dese­qui­li­bra de manera radi­cal les pres­ta­ci­ons en una relació jurídica, cal revi­sar-la, i com que és molt difícil fer-ho des de la norma jurídica escrita, com ha pretès el govern, l’única solució, mal­grat demo­rar-se en el temps perquè la justícia és molt lenta, és anar als tri­bu­nals perquè, en cada cas i segons les sin­gu­lars cir­cumstàncies, puguin apli­car aquest prin­cipi. No serà altra cosa que donar a la justícia, de la qual es diu que és cega, una petita pista de per on tirar, de manera que sigui rea­li­tat el que el mateix Codi Civil diu que ha d’infor­mar qual­se­vol de les actu­a­ci­ons juris­dic­ci­o­nals: l’equi­tat.

L’interès per equi­li­brar les rela­ci­ons jurídiques entre pro­pi­e­ta­ris i llo­ga­ters és el que m’arriba d’alguns col·legues impli­cats en l’Asso­ci­ació Euro­pea de Con­su­mi­dors Dret i Com­promís. Ja es van dedi­car amb èxit a defen­sar els usu­a­ris par­ti­cu­lars d’alguns abu­sos ban­ca­ris, i ara pre­te­nen, sense car­re­gar cul­pes a ningú, aju­dar els llo­ga­ters de locals comer­ci­als direc­ta­ment mas­sa­crats pel virus, a ree­qui­li­brar la seva relació amb les per­so­nes que els llo­guen els espais. Crec que és una qüestió de justícia, i per això redun­darà en el bé comú.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia