Les imposicions costen d’empassar

Que la comunicació entre dos o més individus pugui tenir lloc tot i que els separin milers de quilòmetres ja era l’objectiu de missatgers maratonians, del correu postal i del telèfon. Pot ser emocionant una videoconferència (amb aroma d’anunci de Nescafé) en què algú que està a l’Antàrtida fa mesos veu els primers passos d’un fill que està a Barcelona. La comoditat de les comunicacions telemàtiques, però, ha quedat arraconada per la imposició. Presentar llibres, fer concerts, visitar exposicions, escoltar conferències, fer reunions i entrevistes a través del mòbil és un recurs pràctic que cal agrair, però tinc ganes de tornar a comunicar-me amb tots els sentits amb la resta d’humans. Fins i tot amb els que tenen halitosi. I sense mascareta.