“Passo totalment desapercebuda”

Cara neta, casc i jaqueta de moto. Cafè amb llet a la mà i conversa desbordant. Una pregunta, i totes les respostes del món. La Raquel és probablement la persona capaç de dir més coses en el mínim de temps possible sense equivocar-se. A la tele, i a la vida. Exactitud veloç i discurs entusiasta. I al minut u, una teoria que es desmunta: si darrere la taula del TN la Raquel és control absolut, distància perfecta, absència d'emocions i aura de misteri, en les distàncies curtes és tremendament propera, accessible i tal com raja.

BASSAS O CORAL: La Raquel és una suma de curiositats: a la vida, ho ha volgut provar tot, des l'escalada fins al soul-jazz-pop damunt l'escenari. I és aquesta intel·ligència inquieta que li ha servit de motor. Què creus que tens més, talent natural o perseverància i voluntat? Una combinació de totes dues coses. Però sobretot em caracteritza el treball ferm. Estàs a punt de fer 36 anys, ja saps què vols ser de gran? No, ni idea. Aquesta feina té tants vessants que costa tenir les coses clares. M'agradaria marxar a fora, m'agrada la novetat. Et canses de les coses ràpidament? Sí, el risc hi és. Però fa 8 anys que fas el TN, no? Sí, sóc la més veterana dels informatius. A qui li canviaries el lloc, al Bassas o al Coral? Al Bassas. Però si es presentés això del Coral abans, també ho faria.

LA DISTÀNCIA ADEQUADA: Pensa tan ràpid com parla, i diria que gesticula al ritme de les idees: no para de moure's. Què més t'agradaria saber fer? M'encantaria fer guions de Polònia i Crackòvia. Et veus fent humor? No, per favor! Sóc molt conscient de les meves limitacions. Però tens sentit de l'humor? Sí, però no sé fer riure als altres. La Raquel té el riure fàcil, però a la tele és inalterable i sempre manté la distància adequada. No es pot riure en un TN? Jo crec que no, tot i que ho he vist fer en altres cadenes. La llicència només te la prens quan arriba el moment de donar pas a Tomàs Molina? Sí, és una picada d'ullet a l'espectador. Per cert, estàs cansada que et preguntin de què parleu al final del TN? Sí! Això, i si el Francino anava amb pantalons curts. Tu no m'ho deus estar preguntant, oi?

SÓC ANTI FINS QUE SÓC PRO: Digue'm quin seria el gran titular de la teva vida. Para, pensa i diu: sóc anti fins que sóc pro. Jo sóc molt d'extrems: puc defensar molt una cosa, fins que em rebel·lo en contra. Però és que la vida evoluciona, les coses canvien i nosaltres també. Jo sóc molt canviant i de caràcter fluctuant. Vaja, que no t'avorreixes? No, però em canso. Les hormones foten moltes putades. Riu i deixa anar: Mira, un altre titular.

TINC UNA SORT: Què és el primer que fas quan acabes el TN? Desmaquillar-me. És una creu haver-ho de fer cada dia? Totalment, i ho diu per ser escrit amb negreta i subratllat. I afegeix amb la mateixa contundència: dit això, he de dir que és absolutament imprescindible. I tu, et maquilles? Mai! No ho he fet mai. Ets de les que baixes a comprar el pa amb xandall? Per descomptat! Les americanes només les porto a la tele. I què et diu la gent pel carrer? Res. Tinc una sort: passo totalment desapercebuda.

PRIMER SILENCI: Autocomplaença, 0. Vanitat, 0. Aquest resultat és part del seu encant. Què és el que t'agrada menys de tu? La impaciència. Vull fer moltes coses i les vull fer ja. I també tens pressa per ser mare? Una última pregunta i un primer silenci.