Ningú dirà res?

Ho trobo un escàndol. Em pen­sava que la set­mana pas­sada, amb tot allò dels cent mil sol­dats rus­sos entrant a Cata­lu­nya, ja havia arri­bat al meu punt màxim d’incre­du­li­tat. Però ja veig que no. Lle­gint les inter­lo­cutòries judi­ci­als, les de la set­mana pas­sada, ja es veia que mol­tes de les con­ver­ses dels detin­guts en la macro­o­pe­ració poli­cial con­tra els inde­pen­den­tis­tes hi esta­ven posa­des amb calçador, que era ben bé ganes de fer aparèixer segons quins per­so­nat­ges i segons quins noms en el relat/novel·la de les inves­ti­ga­ci­ons. Algu­nes de les tru­ca­des o ges­ti­ons que feien els inves­ti­gats i detin­guts la set­mana pas­sada, sobre­tot Oriol Soler, David Madí i Xavier Ven­drell, i algu­nes de les trans­crip­ci­ons de con­ver­ses, sem­bla­ven més des­ti­na­des a crear mala maror entre ells, o entre les for­ma­ci­ons inde­pen­den­tis­tes, que no pas relle­vants en el cas; en aquest cas que no és ni hau­ria de ser cas, és clar. Ahir, però, va aparèixer fil­trada a la premsa una reunió que diri­gents d’ERC –entre ells un dipu­tat al Congrés– van man­te­nir el mes de març pas­sat. Què s’hi expli­cava de relle­vant en aquesta con­versa? Res. Par­la­ven d’una per­sona del par­tit, que no era a la reunió, de qui deien que era una mica bleda i li fal­tava trem­pera. Res que pot­ser no hem dit tots d’algú en alguna ocasió, espe­ci­al­ment quan aquest algú no és a la reunió. I com que m’ima­gino d’on sur­ten aques­tes infor­ma­ci­ons periodísti­ques, m’indigna pen­sar com s’han obtin­gut. Estan fent espi­o­natge polític? Espien a dipu­tats? Quiina rellevància tenen, aques­tes con­ver­ses polítiques, si el que estan inves­ti­gant són delic­tes? O és que és delicte dir cul d’olla al del cos­tat? És un escàndol. “Em genera inco­mo­di­tat saber que s’ha espiat durant hores, dies, mesos i anys com­panys inde­pen­den­tis­tes”, deia ahir la por­ta­veu d’ERC, Marta Vilalta. A mi em genera alguna cosa més, quan veus que sur­ten a la llum aquest tipus de con­ver­ses, que tot sigui dit no són pas pre­ci­sa­ment d’un gran nivell. Em pre­o­cupa. I em pre­o­cu­pen tant o més els silen­cis còmpli­ces dels par­tits democràtics.