Trump aixeca més murs

Donald Trump, el fili­bus­ter agent taronja que el dar­rers qua­tre anys ha habi­tat la Casa Blanca, està dis­po­sat a pas­sar de la bata­lla elec­to­ral a la bata­lla judi­cial, aixe­cant murs d’impug­nació encara que pel camí hi rebre­gui la cre­di­bi­li­tat del sis­tema que el va con­ver­tir en pre­si­dent. I encara que així ali­menti peri­llo­sos enfron­ta­ments al car­rer, l’últim que hau­ria de desit­jar un asse­nyat senyor de dre­tes. Res d’estrany, venint d’un per­so­natge capaç d’esqui­var lamen­ta­bles escàndols sexu­als en temps del Me Too, de menys­prear els vete­rans de les for­ces arma­des d’un país que les venera i de sor­tir també indemne d’infor­ma­ci­ons rigo­ro­ses sobre l’engi­nye­ria fis­cal que li ha permès estal­viar-se suco­sos impos­tos. I, sobre­tot, res d’estrany trac­tant-se d’algú que està veri­ta­ble­ment pre­o­cu­pat per si perd la immu­ni­tat. Però no deixa de sor­pren­dre la saca de vots que ha tor­nat a arre­ple­gar. Si repas­sem el dis­curs de presa de pos­sessió del gener del 2017, com­pro­va­rem com va gosar ajun­tar en un mateix paràgraf ense­nya­ment públic i ban­des cri­mi­nals. O com ja ales­ho­res va dei­xar caure fra­ses tan cíniques com la següent: “Durant massa temps un petit grup a la capi­tal del nos­tre país ha apro­fi­tat les recom­pen­ses del govern men­tre la gent només n’ha assu­mit els cos­tos.” Ell, que si ha sor­tit ben parat de la Covid és pre­ci­sa­ment gràcies a for­mar part d’un petit grup que es pot apro­fi­tar de les recom­pen­ses del poder. Ell, cul­pa­ble d’ama­gar el cap sota l’ala durant una pandèmia que ha obli­gat a assu­mir els cos­tos als més des­fa­vo­rits.

Fa qua­tre anys aquest diari va orga­nit­zar una tro­bada amb ciu­ta­dans nord-ame­ri­cans resi­dents a Cata­lu­nya per valo­rar les pos­si­bi­li­tats del can­di­dat repu­blicà. En gene­ral, entre aquells empre­sa­ris i diplomàtics hi havia el con­ven­ci­ment que Hillary Clin­ton gua­nya­ria fol­ga­da­ment i que, en cas con­trari, el càrrec i els con­tra­pe­sos ins­ti­tu­ci­o­nals apai­va­ga­rien l’incen­di­ari dis­curs trum­pista. Com volem aspi­rar a enten­dre’l, aquest home, si ni els matei­xos nord-ame­ri­cans el veuen a venir?