Més sociòlegs, menys epidemiòlegs

Sense menys­te­nir el paper d’epi­demiòlegs, viròlegs i espe­ci­a­lis­tes en salut pública a l’hora de fer front la pandèmia de Covid, fem tard a rei­vin­di­car la veu i la presència d’experts en ciències soci­als –com sociòlegs, psicòlegs, antropòlegs i filòsofs– en els comitès que asses­so­ren els governs per ges­ti­o­nar-la. Davant d’una crisi amb greus con­seqüències econòmiques i psi­co­so­ci­als, és incom­pren­si­ble l’absència d’ experts en les dis­ci­pli­nes soci­als i huma­nes que aju­din a ento­mar-les. Recent­ment, cinc asso­ci­a­ci­ons de ciències soci­als de l’Estat espa­nyol van fer públic un comu­ni­cat en què recla­ma­ven la neces­si­tat de donar una res­posta a la crisi que no sigui només sanitària i denun­ci­a­ven la falta d’inversió per estu­diar la trans­for­mació social arran de la Covid. “Les inves­ti­ga­ci­ons biomèdiques aju­den a sal­var vides; les inves­ti­ga­ci­ons soci­als man­te­nen vives les nos­tres espe­ran­ces i volun­tats”, diuen. I l’OMS ha ins­tat els països euro­peus a actuar més enllà del camp biomèdic i a tre­ba­llar amb les comu­ni­tats per evi­tar la fatiga social –el que s’ha bate­jat com a fatiga pandèmica–que pro­voca l’allar­ga­ment de les mesu­res de pro­tecció i les res­tric­ci­ons. Ens calen experts que guiïn els polítics en la presa de deci­si­ons per evi­tar que aques­tes per­ju­di­quin la salut men­tal de la població.