Sandro, menys que un club

No tinc cap mena de dubte que per al president d'un club de futbol, d'un club no pas d'aquests de regional, sinó dels importants, dels que són coneguts arreu, dels que compten, el campionat Mundial d'aquest esport és una cita importantíssima dins del calendari. Un mercat per anar a fer contactes i fitxatges. Per veure i per deixar-se veure. I el dia de la final d'aquest Mundial és una data culminant, encara que no la jugui la selecció del teu país senzillament perquè el teu país no té dret a tenir seleccions.

El cas del senyor Alexandre Rosell encaixa almenys amb la meitat del paràgraf anterior. Perquè en Sandro és el president d'un gran club esportiu de nivell planetari, un referent del món del futbol i d'algunes altres disciplines esportives en què els colors blau i grana van destacant des de fa temps.

Però el club que presideix amb tot mereixement el senyor Rosell és molt més que una entitat esportiva. És un referent que per a molts catalans ha representat i representa, a falta d'altres, la màxima expressió de la nostra catalanitat reprimida per Espanya. És aquest component, i no només les innegables aportacions esportives, allò que ha fet gran el Futbol Club Barcelona. Allò que l'ha fet mereixedor del famós eslògan més que un club, que durant dècades ha fet fortuna merescuda. Per això sobta que el president Rosell no sigui al costat del seu poble el dia que el seu poble convoca un acte de reivindicació que ha de fer història. Presidir el Barça és molt més que presidir un club. El Mundial és cada quatre anys, l'Estatut ens l'estem jugant ara i aquí, no a Sud-àfrica.