A la tres
Que venen els comunistes!
Sí, petits i grans capitalistes, ja cal que abraceu les criatures i protegiu les propietats –no necessàriament per aquest ordre– perquè, al cap d’un any d’haver-se format, resulta que la coalició monclovita es consolida i Podem legisla amb el Partit Socialista com si de debò alguna vegada hagués estat obrer. És el protovirus comunista que infecta Brussel·les, on la Comissió contempla ajudes a fons perdut, i també el cor industrial d’Europa, Berlín, on la Merkel encadena proclames socials com si l’espectre de Lenin es passegés pel Bundestag per tornar el favor que els germans li van fer el 1924, quan van pagar-li el bitllet de tren a Moscou perquè hi anés a impedir el retorn dels tsars. Fins i tot a la Casa Blanca bufen aires proletaris, acomiadat l’agent ataronjat i esbojarrat d’en Trump, en Joe Biden proclama: “És hora que en aquest país premiem el treball i no la riquesa.” Si fos ara en Khrusxov tornaria a picar la taula amb la sabata, però aquesta vegada d’entusiasme. Contra la crisi de la Covid: cabassats de diners públics per pagar els ERTO; noves lleis per regular el preu del lloguer dels habitatges; als carrers, taxistes, actors, botiguers reclamant ajudes i, als trens, silenci soviètic. Volem més estat, volem més estat, supliquen fins i tot els partits més tronats de la dreta mentre l’Íbex es dispara perquè una injecció miraculosa ens acabarà agermanant en un món on definitivament tots serem igual...de vacunats. I davant de tot plegat, déu n’hi do la poca vergonya amb què alguns conservadors espanyols digereixen la seva pròpia transformació, salivant amb l’intervencionisme si és per acomodar-se al canvi de cicle. Almenys haurien de tenir la decència de reconèixer que, allà on fins fa quatre dies hi veien el dimoni roig i banyut que havia de desfermar l’apocalipsi econòmica, ara hi ha la certesa que en temps de pandèmia sort n’hem tingut per al bé col·lectiu que governi la radical sensibilitat d’esquerres. Pel que fa a Catalunya, de tot se n’aprèn: amb els autònoms calia més tacte i amb els restauradors, menys restriccions bolxevics.
