‘Siéntense, coño’

Poc temps després del cop d’estat del 23-F de 1981, Domènec Fita es va presentar a la redacció del diari al carrer Figuerola amb un quadre de mida considerable amb la frase “Siéntense, coño”, pronunciada pel colpista Tejero al Congrés dels Diputats, pintada en negre sobre un grup de dones nues. Aleshores no sabíem que seria tan premonitòria del que ha anat venint, però l’artista que va morir dilluns a Girona als 93 anys va regalar aquella obra convençut que l’atac a la democràcia era molt seriós. Fita va créixer a l’hospici i va tenir una evolució personal molt destacable, marcada per la caiguda d’una bastida a l’església de Betlem l’any 1953, que el va deixar en cadira de rodes durant 67 anys. “El meu leitmotiv de viure és ser útil i servir. Però s’hi afegeix la llibertat i la creativitat. Per crear has de ser lliure”, va declarar en una entrevista que li fam fer el 2017, amb en Pau Lanao, amb motiu dels seus 90 anys. La Fundació Fita va organitzar un dens programa d’activitats per commemorar l’aniversari amb exposició d’obra seva a cinc espais de la ciutat. Fita era un treballador incansable, tossut, obstinat, radical, que va conrear totes les arts: pintura, dibuix, ceràmica, vitrall, ferro, escultura, gravat... I, com escrivia Eva Vàzquez ahir en aquestes planes: “L’interès per tot el que fos humà és un dels trets més remarcables d’aquest artista que aspirava a una cosa tan poc humana com és la totalitat: volia experimentar totes les tècniques, amb tots els materials, amb els més diversos formats, seguint tota classe d’estils.” El dia que l’entrevistàvem vaig replegar el plàstic que embolcallava un llibre, i em diu: “Això que has fet, si t’ho mires, és collonut i tu ni t’hi has fixat!” Resulta que aquell acte ja havia estat motiu per fer una sèrie d’obres. Inclassificable, Fita va destacar sobretot per la seva aportació a l’art religiós, tot i que deixava molt clar que ell no tenia cap estil:“L’estil es una forma que lliga, obliga i redueix.” Fita va ser molt prolífic, potser excessivament. Ha deixat més de 10.000 obres a la fundació que porta el seu nom, afavorida per la Diputació. També serà recordat com a mestre de molts artistes gironins, i per la galeria Expoart, que gestionava la seva dona, Àngela Rodeja, companya imprescindible a la seva vida. El 2017 ens va dir que mai s’hauria pensat arribar a l’any 2000 i que ara esperava amb il·lusió la independència.