De reüll
Desconnectats de la realitat
Qui no té un amic, un conegut o un familiar afectat per un ERTO? Qui no coneix un autònom que fa mans i mànigues per reinventar-se i poder pagar la taxa malgrat haver-se quedat sense feina? Suposo que, ara com ara, ningú. Doncs bé, alguns m’expliquen que estan en un ERTO treballant cada dues setmanes, però quan els toca anar a la feina fan més hores que un rellotge, perquè la producció mensual acaba sent la mateixa. I així alguns empresaris s’estalvien pagar algunes quotes demanant l’expedient de regulació. Enmig de la pandèmia encara hi ha qui fa negoci. Solució? Si l’ètica moral de cadascú o fins i tot l’empatia vers l’altre, que no vol dir simpatia, no ho impedeixen, caldria incorporar, tal com reclamen molts treballadors, més inspectors de Treball. Però no hi ha recursos, tal com els governs no es cansen de repetir, aliens com sembla que estan a la situació i a les penúries que la Covid-19 comença a infligir en la població. Tot és justificable per la manca de recursos? No. Ahir, aquesta desconnexió amb la realitat va tocar sostre amb unes ajudes als autònoms a les quals calia accedir de manera maldestra, humiliant i absurda. Només per als 10.000 primers. Desconeixen la realitat d’aquest sector o, el que és pitjor, ja no pensen ni parlen entre ells de les mesures que adopten?