Un traspàs de poders etern

El sis­tema elec­to­ral nord-ame­ricà té carac­terísti­ques ben par­ti­cu­lars com els cau­cus de les primàries, el col·legi elec­to­ral que escull el pre­si­dent i els dos mesos i mig que pas­sen entre les elec­ci­ons i la inves­ti­dura del pre­si­dent. Amb Donald Trump enro­cat en el no reco­nei­xe­ment de la victòria de Joe Biden, aquests dies es poden fer molt llargs i, fins i tot, deses­ta­bi­lit­zar el país i les rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals. La len­ti­tud dels EUA en el relleu a la Casa Blanca con­trasta amb la cele­ri­tat amb què es fa el traspàs de poder a l’antiga metròpoli. Al Regne Unit, un cop el can­di­dat gua­nya­dor té el suport par­la­men­tari per manar, que pot ser l’endemà de les elec­ci­ons, es muda al 10 de Dow­ning Street. Després diran que els excèntrics són els britànics.