No n’aprendran mai?

El pro­blema el tenen ells però el patim nosal­tres. És ben trist. No ens podrien dei­xar tran­quils? Ja saben vostès que aquesta set­mana el govern espa­nyol ha encar­ri­lat l’apro­vació dels pres­su­pos­tos de l’Estat, que són aquells que sem­pre pre­ve­uen grans inver­si­ons per a Cata­lu­nya i que després, ai las, aca­ben en paper mullat. Pedro Sánchez no tindrà gai­res pro­ble­mes per apro­var-los. Una mica de pei­xet per aquí, una mica de pei­xet per allà (calia, Rufián, l’atac per­so­nal d’ahir com a res­posta a un que era polític?), i els tindrà al calaix. Qui es veu que s’ho està pen­sant és Inés Arri­ma­das, la líder de Ciu­ta­dans (perdó, ara de Ciu­da­da­nos) que, fora de joc com està (han vist els magnífics resul­tats que li pro­nos­ti­quen les enques­tes a Espa­nya, després dels seus també magnífics resul­tats en les dar­re­res elec­ci­ons a Cata­lu­nya?), ara posa com a con­dició per donar suport als pres­su­pos­tos “que Sánchez triï la via mode­rada que repre­senta Ciu­da­da­nos i deixi de fer feliç Jun­que­ras”. Caram, Inés. Ja hi tor­nem? A Arri­ma­das, que porta un llarg fes­teig amb el PSOE i els seus decrets d’alarma, se li ha entra­ves­sat el suport d’ERC als pres­su­pos­tos i que el pre­si­dente hagi con­ce­dit als repu­bli­cans l’esmena aque­lla que supo­sa­da­ment per­metrà que el cas­tellà deixi de ser la llen­gua vehi­cu­lar a l’escola. I què fa? Una rebe­que­ria i tor­nar al clàssic espa­nyol: demos­trar que un és molt espa­nyol (“muy mucho español”, que deia aquell) sent anti­ca­talà. Ja hi tor­nem, Inés? Arri­ma­das torna al clàssic i a com­pe­tir en aquesta cursa d’espa­nyo­lisme amb el PP de Pablo Casado, que –quin gran argu­men­tari!– també ha posat dues con­di­ci­ons a Sánchez per asseure’s a par­lar dels pres­su­pos­tos: que no hi hagi cap reforma del Codi Penal en relació amb la sedició i que no hi hagi mesa de diàleg (de quina mesa parla?). Que trist, Inés; que trist, Pablo, que per demos­trar el vos­tre espa­nyo­lisme ho hàgiu de fer sem­pre anant en con­tra ja no dels inde­pen­den­tis­tes sinó dels cata­lans en gene­ral. Aquest és el vos­tre sen­tit d’estat? Actuar sem­pre en con­tra de en comp­tes d’a favor de? Que trist.