No n’aprendran mai?

El problema el tenen ells però el patim nosaltres. És ben trist. No ens podrien deixar tranquils? Ja saben vostès que aquesta setmana el govern espanyol ha encarrilat l’aprovació dels pressupostos de l’Estat, que són aquells que sempre preveuen grans inversions per a Catalunya i que després, ai las, acaben en paper mullat. Pedro Sánchez no tindrà gaires problemes per aprovar-los. Una mica de peixet per aquí, una mica de peixet per allà (calia, Rufián, l’atac personal d’ahir com a resposta a un que era polític?), i els tindrà al calaix. Qui es veu que s’ho està pensant és Inés Arrimadas, la líder de Ciutadans (perdó, ara de Ciudadanos) que, fora de joc com està (han vist els magnífics resultats que li pronostiquen les enquestes a Espanya, després dels seus també magnífics resultats en les darreres eleccions a Catalunya?), ara posa com a condició per donar suport als pressupostos “que Sánchez triï la via moderada que representa Ciudadanos i deixi de fer feliç Junqueras”. Caram, Inés. Ja hi tornem? A Arrimadas, que porta un llarg festeig amb el PSOE i els seus decrets d’alarma, se li ha entravessat el suport d’ERC als pressupostos i que el presidente hagi concedit als republicans l’esmena aquella que suposadament permetrà que el castellà deixi de ser la llengua vehicular a l’escola. I què fa? Una rebequeria i tornar al clàssic espanyol: demostrar que un és molt espanyol (“muy mucho español”, que deia aquell) sent anticatalà. Ja hi tornem, Inés? Arrimadas torna al clàssic i a competir en aquesta cursa d’espanyolisme amb el PP de Pablo Casado, que –quin gran argumentari!– també ha posat dues condicions a Sánchez per asseure’s a parlar dels pressupostos: que no hi hagi cap reforma del Codi Penal en relació amb la sedició i que no hi hagi mesa de diàleg (de quina mesa parla?). Que trist, Inés; que trist, Pablo, que per demostrar el vostre espanyolisme ho hàgiu de fer sempre anant en contra ja no dels independentistes sinó dels catalans en general. Aquest és el vostre sentit d’estat? Actuar sempre en contra de en comptes d’a favor de? Que trist.