Analfabets al poder!

Miguel Boyer –exmi­nis­tre d'Eco­no­mia soci­a­lista i mem­bre de l'elit pen­sa­dora de la FAES del PP, més cone­gut per ser l'home d'Isa­bel Preys­ler– va dir la set­mana pas­sada que si es con­ti­nuen abai­xant els sous dels minis­tres i altres alts càrrecs de l'admi­nis­tració es pro­vo­carà que aquests llocs de res­pon­sa­bi­li­tat només siguin ocu­pats per anal­fa­bets. Aquesta afir­mació és una baja­nada per almenys tres raons:

–Pri­mera. Per molt que abai­xes­sin les retri­bu­ci­ons dels alts càrrecs gover­na­men­tals, con­ti­nu­a­ria havent-hi molts assa­la­ri­ats que cobra­rien molt menys, i no només els sense estu­dis o els que tenen estu­dis pri­ma­ris sinó molts amb car­re­res uni­ver­sitàries com­ple­men­ta­des amb màsters cur­sats en espera de tro­bar feina.

–Segona. La nòmina no és, ni de bon tros, el que deci­deix un can­di­dat a minis­tre a accep­tar o rebut­jar l'oferta. L'eròtica del poder compta molt més (el gust d'expro­piar Rumasa, com va poder fer Boyer, no té preu), i en tot cas paga­ria la pena ser minis­tre de franc per les por­tes que t'obrirà quan ple­guis: pre­sidència del Banc Exte­rior i Car­tera Cen­tral, vice­pre­sidència de FCC, pre­sidència de CLH, con­sell d'admi­nis­tració de la immo­biliària Reyal Urbis... Un minis­tre no va a parar a l'atur, i per això aquest pot dir ale­gre­ment que la des­pesa per aju­dar els deso­cu­pats és insos­te­ni­ble.

–Ter­cera. Boyer parla d'un hipotètic govern d'anal­fa­bets com si hagués de ser una gran cala­mi­tat, cosa que fa riure veient el caos econòmic en el qual estem immer­sos mal­grat que les grans deci­si­ons del sec­tor pri­vat i del sec­tor públic les pre­nen per­so­nat­ges car­re­gats de lli­cen­ci­a­tu­res i doc­to­rats amb hono­ris causa o sense, que no paren de citar-se en cime­res mun­di­als per inten­tar enten­dre la gran empas­ti­fada que han creat.