Superaïllats

“Benvinguts a Superilla Barcelona”, diu el eslògan bonic del web de l’Ajuntament, en el qual s’assegura l’inici d’una “nova etapa”. És la implantació d’un “model de transformació dels carrers” per tal de “recuperar per a la ciutadania una part de l’espai que actualment ocupen els vehicles privats” (els conductors ja no són ciutadans? el dubte...). I com n’és d’engrescadora i sostenible aquesta nova etapa: bicis convivint pacíficament amb tramvies i gent amb patinet a tota velocitat. Esprintadors vocacionals suats castigant-se els genolls, però amb més espai per esquivar vianants. Conductors de cotxes dièsel amb l’adhesiu B, arriscant-se a les multes perquè ni tenen transport públic adient ni la crisi els ha deixat recursos per estrenar un cotxe energèticament eficient. Veïns socialitzant en les illetes dels contenidors de brossa, ara més boniques amb geranis. Forasters vinguts a la capital d’arreu del país a treballar, de compres, al teatre, a sopar en un restaurant, a manifestar-se, a fer l’amor, a veure la família... I que no tenen cap mitjà de transport públic per tornar a casa a partir de les 7 de la tarda. Ai, no: eliminem del taulell els no residents, que sols serien ciutadania si tenen una bona bossa. Aleshores, sempre podran agafar taxis per entrar a les superilles o usar els pàrquings amb els “cotxes A”. Mil morts per contaminació anuals i superat cinc cops el nivell d’emissions justifiquen la urgència i la necessitat del canvi de la mobilitat a Barcelona. I a la resta del país. Visca la bici i l’anar a peu, però no es pot fer sense donar alternatives de mobilitat real. Abans d’expulsar el vehicle privat, el transport públic de tot Catalunya ha de guanyar en eficiència, cobrint els actuals forats negres de connectivitat pública amb la capital de comarques senceres. Aquesta revolució no la pot fer sola Barcelona. Ni tampoc a costa dels forasters ni dels qui tenen menys diners.