La tanca... i el seny

L'endemà de la tragèdia de la nit de Sant Joan a Cas­tell­de­fels, es van veure per la tele imat­ges del lloc dels fets, on la poli­cia científica i agents dels ates­tats encara tre­ba­lla­ven per aca­bar d'acla­rir els fets. Enmig de tot això una noia va cre­uar les vies per pas­sar d'una andana a l'altra com si es tractés d'un dia nor­mal, com sem­pre. Agents de segu­re­tat de Renfe la van atu­rar men­tre els repor­ters s'afa­nya­ven a asse­gu­rar que hau­ria de fer front a una multa d'entre 6.000 i 30.000 euros. Pro­blema solu­ci­o­nat. És que tot s'ha d'aca­bar sem­pre a recap­tar com més millor? Pot­ser l'import de les pri­me­res mul­tes es podrien inver­tir a posar una tanca que impedís el cre­ua­ment de les vies. La gent tras­passa per eco­no­mia d'esforços. Si has de sal­tar una tanca de 3 metres et surt més a compte fer ser­vir el pas sub­ter­rani: així de sen­zill, així de barat!

Sí, home, sí, posar una tanca entre les dues vies hau­ria solu­ci­o­nat el tema, i habi­li­tar el pas ele­vat i fer el pas sub­ter­rani el doble d'ample i res­trin­gir la cir­cu­lació de trens de llarg recor­re­gut els dies de revet­lla, també. Però res de tot això no exclou el més ele­men­tal de tot ple­gat. Quan cre­ues la via ho fas sota la teva res­pon­sa­bi­li­tat. Com quan cre­ues el car­rer amb el semàfor en ver­mell o aga­fes el cotxe amb una copeta de més. El que ha pas­sat amb el tràgic acci­dent de Cas­tell­de­fels ha estat una evi­dent manca de seny, per molt que ara n'hi hagi que en lloc de bus­car solu­ci­ons pre­fe­rei­xin tro­bar cul­pa­bles.