El manifestòdrom

Expliquen (diuen, diuen, diuen) que, molts anys enrere, quan Jordi Pujol va ser elegit per primer cop president de la Generalitat, d’una Generalitat sense pràcticament competències, va empescar-se-les perquè quan a Catalunya hi hagués alguna protesta es fes a la plaça de Sant Jaume. Pràcticament no se n’hi feien perquè, sense competències i acabada de néixer, la gent, conscientment o no, sabia que la Generalitat no els podia resoldre gairebé res. Ni que sigui per queixar-se de temes en què no hi podem fer res –va pensar Pujol–, que la gent es manifesti davant del Palau no deixa de ser un signe de reconeixement de la institució. D’aquesta manera, la Generalitat no només semblava tenir més competències sinó que es feia interlocutora dels problemes de la gent. No sé si l’anècdota és certa, però coneixent Pujol, hàbil com és, no m’estranyaria que ho fos. I, si no, se non è vero, è ben trovato, que diuen. Hi he pensat en veure com aquests dies, a Sant Jaume, potser hi hauran d’acabar posant un expenedor d’aquells d’agafar el torn que tenien les botigues quan a les botigues hi havia cua i no aquest coi de pandèmia. Un dia s’hi manifesten els botiguers; un altre, els hotelers, la gent de la cultura, els dels cinemes, els de les atraccions de fires o els de les escoles de música. No sé a qui li toca avui. I ara, tal com anem, i amb el bon ambient que s’intueix, no m’estranyaria que un dia d’aquests Aragonès s’aixequés d’alguna reunió per anar-s’hi a manifestar contra els seus socis de govern acusant-los de filtrar coses a la premsa. O que hi veiem la Borràs manifestant-se contra l’esmena del seu col·lega Rufián a la llei d’educació perquè no blinda el català a les escoles. Trist. “Lliçó apresa”, va dir ahir Aragonès. I ell i Budó es van fer una foto. Veurem quant dura. Si no, tal com anem, hi acabarem passant tots, pel manifestòdrom o protestòdrom de la plaça de Sant Jaume. I aquest cop, president Pujol, amb raó, perquè del que ens queixem és del govern d’aquí. També del d’allà, que és qui té les misses i no les desencalla; però, no ens enganyem, el desordre i el desgavell també els hi posen els d’aquí. I així no anem enlloc.