Moment Tosquelles

No sé si és casual o cau­sal que els dar­rers temps enso­pe­gui sovint amb la fas­ci­nant i tan des­co­ne­guda figura del psi­quia­tre reu­senc Fran­cesc Tos­que­lles (1912-1994), un visi­o­nari dels males­tars de la soci­e­tat con­tem­porània. Mem­bre del POUM, durant la guerra va trac­tar les tro­pes repu­bli­ca­nes; el 1939 es va exi­liar a França, on va dur lluny els seus mètodes que tri­tu­ra­ven tòpics i pre­ju­di­cis de les malal­ties men­tals. Deia que no paro de tro­bar-me’l, i m’he obli­dat de dir que en el món de l’art. La Fun­dació Tàpies diri­gida per Car­les Guerra li va dedi­car un semi­nari fa un parell d’anys amb l’ambició de fer una futura expo­sició (que des­co­nec si s’aca­barà fent). En la mos­tra actual d’Helios Gómez a La Vir­reina, el seu ras­tre és pre­sent en unes car­tes que con­serva el fill d’aquest artista revo­lu­ci­o­nari. D’ell també me n’ha par­lat recent­ment Nora Anca­rola en una entre­vista (“Tos­que­lles és el valor i la importància de l’altre, l’escolta, la trans­missió empàtica, la importància de cap­tar la huma­ni­tat en la boge­ria”). I just aquesta set­mana hem sabut que Mireia Sallarès és la cogua­nya­dora del setè Premi de Vide­o­cre­ació per un pro­jecte que traçarà els seus vin­cles amb l’art. Com una màquina de cosir en un camp de blat, cita sur­re­a­lista que va adop­tar Tos­que­lles, és el títol del film que veu­rem rea­lit­zat l’any que ve. Amb ganes.